L'enorme maquinària electoral índia es va mobilitzar novament el 2009, entre l'abril i el maig, per tal de celebrar les eleccions legislatives i renovar la confiança de la població en el Govern del Partit del Congrés, presidit des de la rereguarda per Sonia Gandhi i encapçalat pel doctor Manmohan Singh, el venerable economista d'origen sikh, que ha aconseguit potenciar el creixement del PIB del país (que malgrat la crisi, se situa en el 5%).
El procés electoral a l'Índia està determinat per tres factors: la quantitat d'electors cridats a les urnes, uns 700 milions de persones (la participació va ser de 400 milions); la durada, ja que s'allarguen més d'un mes; i la seva complexitat, tant per la dificultat de fer prediccions a causa de la diversitat social com de fer arrelar les eleccions en estats dependents de divisions religioses, ètniques, caciquils, etc.
Els resultats finals, que es van fer públics al mes de maig, van donar una confortable majoria a la Plataforma de Partits, agrupada al voltant del Partit del Congrés (UPA), amb 261 escons --206 dels quals van anar a parar directament al Congrés--. Això va permetre al Govern tenir un cert marge de maniobra davant la crisi econòmica i també desprendre's del lligam amb els comunistes, que a la darrera legislatura van ser els seus aliats més exigents. La coalició opositora, l'ultranacionalista BJP, va patir una derrota important que va fer que obrís un procés de reflexió sobre l'encert del seu missatge. Un dels resultats d'aquesta reflexió va ser l'expulsió d'un dels seus líders, Jaswant Singh, al mes d'agost, fet que va suposar la constatació que les bases més radicals del nacionalisme hindú mantenien intacta la seva influència sobre la cúpula dirigent. També van obtenir resultats més dolents dels previsibles, els mateixos comunistes i alguns dels partits que havien mostrat un dinamisme important, com el de la carismàtica Mayawati, líder del BSP a Uttar Pradesh i per molts cridada a ser una futura estrella de la política índia com a líder dels intocables, la casta més baixa.
Pel que fa a l'aposta nuclear del país, després de veure aixecada la prohibició internacional que pesava sobre l'Índia, al mes de febrer el Govern va signar un important acord de subministrament d'urani amb Rússia, per valor de 700 milions de dòlars, que ha de permetre desenvolupar aquest sector i pal·liar part de la demanda energètica creixent.
Al febrer va ser encausat l'únic autor supervivent dels atemptats de Bombai del novembre del 2008, Mohammed Ajmal Amir Amin, de nacionalitat pakistanesa. Tant aleshores com durant la seva primera declaració, al març, l'acusat va intervenir per videoconferència, com a mesura preventiva per a garantir-li la seguretat. A l'abril, s'esperava haver finalitzat la construcció d'unes instal·lacions especials a la presó d'Arthur Road de la ciutat, adients per a la compareixença. Al mes de maig, l'acusat es va declarar no culpable dels càrrecs que se li imputaven, malgrat que va admetre que tenia 21 anys (i no menys de 18, com havia manifestat la seva defensa). Al mes de juny, més de 25 testimonis van identificar Ajmal com un dels dos terroristes que havien obert foc contra la gent en una de les estacions de Bombai on van morir 54 persones. Davant de l'evidència, al mes de juliol l'acusat va canviar la seva declaració i va admetre la seva culpabilitat.
Aquest 2009 es van fer passos per a portar a judici els responsables dels fets que van tenir lloc a l'estat de Gujarat el 2002, en el transcurs dels quals van morir més de 1.000 persones, la majoria musulmans. Així, al mes d'abril, el Tribunal Suprem va ordenar una nova investigació i va especificar el seu interès a definir el paper que van tenir-hi tant Narendra Modi, el ministre principal de Gujarat, del BJP, com set dels seus ministres. Modi s'havia perfilat com el possible candidat del seu partit per a primer ministre.
Al Panjab es van donar nous brots de violència com a resposta a l'assassinat, a Viena, de Sant Rama Nand, líder d'una secta sikh de castes baixes. Rama Nand va morir a mans de sikhs radicals que consideraven que tant ell com els seus seguidors eren herètics. Un altre conflicte que es va mantenir vigent al llarg de l'any a l'Índia és la confrontació entre l'exèrcit i la guerrilla naxalita (CPI-M, d'orientació maoista), que té l'origen en causes socioeconòmiques. Només al febrer, 25 policies van morir a causa d'atemptats i emboscades als estats de Maharashtra i Bihar, dos dels set en què actua la guerrilla; en tres anys, del 2006 al 2009, més de 2.000 persones han mort per culpa de la violència generada per aquest conflicte.
Finalment, es va fer públic que el Govern estava estudiant introduir un document nacional d'identitat vàlid i obligatori per a tots els ciutadans, que, si entrés en vigor per als 1.100 milions d'indis, generaria la base de dades més gran en poder d'una democràcia. El Govern va posar al capdavant d'aquest projecte Nandan Nilekani, fundador de l'empresa de tecnologia Infosys, a qui es va donar el rang de ministre. Al mes de juliol, els tribunals de Delhi van establir jurisprudència en decretar que les relacions homosexuals consentides entre adults ja no són delicte i així van trencar de facto amb 148 anys de criminalització de les relacions homosexuals.