En plena crisi financera internacional l’economia índia va mantenir el seu dinamisme i va créixer per sobre del 7%, gràcies en bona part a una població enorme (el 2011 va superar els 1.200 milions de persones, un increment de 181 milions en una dècada), que és majoritàriament jove, formada i capaç d’inserir-se en les dinàmiques globals.
En el pla regional, l’Índia va buscar consolidar el seu estatus de potència regional davant de la Xina, tot i que dins del BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), Delhi i Pequín coordinen agendes per a augmentar la seva influència en el governament global. Bilateralment, però, romanen disputes territorials (Aksai Chin), polítiques (la qüestió tibetana o el fort nacionalisme) i estratègiques, lligades a la presa de posicions de la Xina a l’Índic, cosa que genera un dilema de seguretat a l’Índia. Al mateix temps, l’Índia es va perfilar com un aliat de llarg recorregut dels EUA a la zona gràcies a postulats coincidents, com la contenció de la Xina, la lluita contra el terrorisme islàmic, el compromís en la defensa dels drets humans o el suport als ideals democràtics. Subratllant aquest vincle, al juliol, Hillary Clinton va viatjar a l’Índia per discutir temes de seguretat marítima i cooperació antiterrorista, així com l’anunciada col·laboració en matèria d’energia nuclear per a usos civils, que es va veure bloquejada al Congrés dels EUA, o que empreses índies guanyessin, al novembre, un contracte per a l’explotació d’una part dels recursos minerals afganesos.
En matèria de política interna, els escàndols de corrupció van marcar l’actualitat de l’any. Al març, el primer ministre, Manmohan Singh, va declarar al Parlament en defensa de la coalició governamental, sortint al pas de les acusacions d’haver subornat membres de l’oposició en una moció de confiança el 2008 que va superar per un marge reduït. Al setembre, va ser detingut Amar Singh, senador pel Congrés i, el 2008, líder dels socialistes, i presumpte interlocutor en la compra de vots. Poc després, però, van alliberar Singh i van detenir tres membres del partit opositor, el Bharatiya Janata Party (BJP), un d’ells sospitós d’haver posat un parany a Singh per tal de comprometre el Govern. Al mes de febrer va esclatar un nou cas de corrupció al màxim nivell, amb la detenció d’A. Raja, exministre de Telecomunicacions sota la sospita d’acceptar suborns a canvi de vendre a molt baix preu llicències de telefonia. Al juny, va dimitir Dayanidhi Maran, successor al càrrec de ministre de Telecomunicacions i també membre del Dravida Munnetra Kazhagam (DMK, soci del Partit del Congrés). Ambdós ministres van ser acusats de corrupció i jutjats amb unes altres dotze persones al mes de novembre. La reacció social, la va encarnar l’activista social Anna Hazare, que, al mes de març i amb 74 anys, es va situar al capdavant d’un moviment de milers de persones –moltes de les quals eren joves– per protestar contra la incapacitat del Govern de combatre la corrupció. La pressió exercida per Hazare, que va iniciar una vaga de fam i s’emmiralla en Gandhi, va aconseguir que el Govern acceptés bona part de les demandes a l’abril. De nou, Bombai va ser víctima de la violència terrorista quan, al mes de juliol, tres bombes atribuïdes als islamistes dels Mujahidins Indis van causar 25 morts i més de 100 ferits.
Als territoris secessionistes es va mantenir la tensió. A Telangana van dimitir en bloc 84 diputats del Congrés Regional com a protesta per la falta d’avenços vers la seva independència, fet que va esdevenir un cop dur per al Govern central, ja que alguns d’ells també eren membres del Parlament federal i socis. La tensió es va mantenir al setembre amb una vaga general seguida massivament. Per la seva banda, Bengala Occidental va celebrar eleccions legislatives, i el Partit Comunista de l’Índia-Marxista va perdre després de governar 34 anys. Les eleccions locals també van ser especialment desastroses per a un altre soci del Govern, el DMK, que, esquitxat per la corrupció, va perdre les votacions a Tamil Nadu, la seva base política. Al mes de maig, a l’hereu de la nissaga i secretari del Partit del Congrés, Rahul Gandhi, el va detenir la policia mentre prenia part en una manifestació de camperols a l’estat d’Uttar Pradesh. En el conflicte contra la guerrilla maoista, un tribunal de Chhattisgarh va ordenar la dissolució de dos dels grups paramilitars promoguts pel Govern regional. A Assam, la veterana guerrilla del Front Unit d’Alliberament d’Assam (ULFA) va signar un acord d’alto al foc, primer pas vers els acords de pau.
Al Caixmir sota control indi, l’any es va iniciar amb el compromís de Delhi de reduir un 25% les tropes desplegades a la zona en el termini de 12 mesos, com a mesura de distensió. Al juny, les autoritats van iniciar la identificació dels cossos dipositats en 2.100 tombes trobades al final del 2010 i que, segons les primeres anàlisis, pertanyen a caixmirians desapareguts. Al mes de novembre, un creixent grup de manifestants va encetar una marxa de 3.000 km des del Caixmir fins a l’estat de Manipur, en contra de l’Acta de Poders Especials de les Forces Armades (AFSPA), que garanteix mesures excepcionals en la lluita antiterrorista. En relació amb el conflicte interreligiós entre indis i musulmans, un tribunal va sentenciar a mort 11 dels detinguts i 20 més a cadena perpètua pel cas de l’incendi del vagó de 59 pelegrins hindús a Gujarat el 2002. Al setembre, un tribunal de Tamil Nadu va condemnar 269 policies per abusos comesos el 1992 a un centenar de dalits, el nivell més baix del sistema de castes a l’Índia.