El nou Govern de Narendra Modi va mantenir durant l’any 2015 les ajudes i les subvencions a l’agricultura índia, fet que indica que no s’havia assolit l’autosuficiència d’aquest sector
© International Rice Research Institute
Al cap d'un any de la victòria electoral (maig del 2014) de Narendra Modi, líder del Bharatiya Janata Party (BJP) i nou primer ministre, l'economia del país havia avançat a bon ritme i el perfil internacional indi havia crescut gràcies al carisma de Modi, el qual va afrontar hàbilment les tensions diplomàtiques. Malgrat tot, l'agenda de les reformes internes del país van ser prudents, cosa que va fer impacientar l'anomenada Índia aspiracional, que és la que li va fer confiança als comicis. Tot i així, es van estabilitzar alguns dels indicadors financers, com el dèficit fiscal i comercial, de manera que va ser un exercici molt favorable en aquest sentit. De la mateixa manera, els nous pressupostos van mostrar una decidida inversió en infraestructures --que sovint es veuen com el llast que impedeix el creixement econòmic--, i, en canvi, no es van reduir significativament les subvencions i les ajudes a l'agricultura, fet que va mostrar que encara no es complien les expectatives d'aconseguir l'autosuficiència d'aquest sector.
Segurament, aquesta impaciència per a fer les reformes va ser la que explica els primers revessos que el Govern va patir durant l'any, un al febrer en les eleccions de Nova Delhi, davant del Partit Aam Aadmi (AAP), encapçalat per Arvind Kejriwal, i un altre al novembre, als comicis de Bihar, davant de la coalició Janata Dal.
Geopolíticament, l'Índia va seguir jugant a l'ambivalència, de vegades apropant-se a l'aliança trilateral del Japó i els aliats dels Estats Units a la zona, d'altres cultivant la proximitat als països de l'organització BRICS. En relació amb aquesta última, l'Índia (juntament amb el Pakistan) va esdevenir nou membre de ple dret de l'Organització per a la Cooperació de Xangai (OCS).
En aquest context, al gener, Modi va rebre a Nova Delhi el president dels Estats Units, Barack Obama, amb qui va reforçar la seva aliança, tant estratègica --de contenció de la Xina-- com econòmica --amb voluntat de multiplicar per cinc el comerç bilateral dins de la propera dècada-- i que ajudarà Modi a dur a terme el seu projecte de creixement econòmic basat en el "model Gujarat" de desenvolupament industrial i d'infraestructures. D'altra banda, al maig, Modi va visitar la Xina, on va ser rebut pel president Xi Jinping, amb qui va acordar centrar-se en la dimensió positiva de la relació (el potencial inversor, de contractació i de comerç) en comptes de la negativa (lligada al joc geopolític i la relació de Pequín i el Pakistan).
Durant el 2015, l'Índia també va modernitzar les seves forces armades i va anunciar un increment de l'11% del pressupost militar, que principalment es dedicarà a renovar les forces aèries i navals, per reforçar la projecció de poder a l'Índic, una zona que l'Índia percep com el seu espai natural, i que, per contra, cada vegada més està en disputa entre els Estats Units i la Xina. Va ser per això que, al març, Modi va fer una gira per Sri Lanka, les Maldives i les illes Seychelles, i posteriorment, a l'abril, va viatjar a França per signar la compra de trenta-sis caçabombarders Rafale (per valor de 6.000 milions d'euros) i avançar en les negociacions per a la construcció conjunta de sis centrals nuclears a la zona de Jaipur.
Pel que fa als conflictes armats a l'interior del país, la situació a Nagaland es va agreujar, especialment al juny, mes que van morir 20 militars en un atemptat a Manipur. Aquest fet va suposar un reforçament de l'anomenada Llei de Poders Especials de les Forces Armades (AFSPA), que està en vigor als anomenats estats turbulents del nord-est i al Caixmir, i segons la qual l'exèrcit pot actuar amb tota contundència i impunitat, obrint la porta a tot tipus d'abusos. Finalment, al maig, el Parlament va aprovar l'esmena constitucional 116 per a posar fi a les disputes amb Bangladesh pels enclavaments encreuats, fragments de territori sota control del país veí en els quals s'han produït escaramusses periòdiques entre les dues guàrdies frontereres.