Després de dècades d’estancament, la política econòmica i l’impuls dels BRICS ha permès el sorgiment d’una extensa classe mitjana, i 53 milions d’indis han sortit de la pobresa només en el quinquenni 2005-10. Malgrat tot, les promeses del carismàtic Narendra Modi d’implantar el reeixit model econòmic de Gujarat al conjunt del país van començar a sonar gastades. Així, al mes d’agost bona part del país es va aturar per la vaga general més gran de la història (140 milions de treballadors) per exigir un augment del salari mínim i una millor protecció laboral dels treballadors amb relació a les reformes liberalitzadores del Govern.
Per a fer aflorar el diner negre, Modi va anunciar al novembre que, de manera immediata, tots els bitllets de 500 i 1.000 rúpies (el 86% de tot el diner en circulació) deixaven de ser de curs legal. En finalitzar el termini fixat per a fer els canvis, al final de desembre, tan sols un 40% del total de bitllets havien estat retornats, cosa que va implicar una pèrdua del 60% de la moneda en circulació, amb un impacte enorme sobre el petit comerç i l’economia informal, que es calcula equivalent al 20% del total.
Pel que fa a les relacions bilaterals amb el Pakistan, la bona sintonia amb què tots dos països havien tancat el 2015 va quedar truncada al gener arran d’un atac contra una base aèria índia al Panjab, que Delhi va atribuir a insurgents pakistanesos. Al setembre, un grup de quatre insurgents pertanyents al Jayx Muhàmmad, un grup que l’Índia vincula al Govern pakistanès, va atemptar contra la base militar d’Uri, molt pròxima a la Línia de Control, la frontera de facto entre ambdós països, i va matar 17 soldats. Igualment, també va ser un any especialment violent al Caixmir, sota control indi, especialment des de la mort de Burhan Muzaffar Wani, líder d’un dels grups armats propakistanesos.
Tots aquests fets es van produir enmig d’una marcada deriva ultranacionalista, que va afectar el cinema de Bollywood, amb expulsions d’actors, atacs contra cinemes i l’ordre del Tribunal Suprem d’interpretar l’himne nacional amb el públic dempeus, abans de cada projecció.