El primer ministre de l’Índia durant l’acte d’inauguració de l’embassament de Sardar Sarovar, el segon més gran del món en termes d’infraestructura
© Press Office of India Primer Minister
Just quan es van complir setanta anys de la independència de la Gran Bretanya, va ser també el moment que Nova Delhi va avançar Londres en el rànquing de les economies mundials, i es van alternar el sisè i setè llocs. El 2017, l’economia índia va créixer un 7% gràcies al seu potencial tecnològic i de serveis.
Com en anys anteriors, va seguir cultivant-se una relació ambivalent amb la Xina, amb la qual l’Índia comparteix ambicions globals (com a socis dels BRICS) però també tenses rivalitats regionals, que s’encarnen en els diferents territoris en disputa.
Per tal de refermar la relació bilateral amb la Xina, al juny, l’Índia i el Pakistan van esdevenir membres de ple dret de l’Organització de Cooperació de Xangai, promoguda per Moscou i Pequín, i centrada en temes de seguretat. En aquest terreny, Nova Delhi va signar també un ampli paquet d’acords amb Abú Dabí, que a banda de la seguretat incloïa també matèries d’energia, indústria o transport marítim. Al setembre, va tenir lloc una cimera bilateral amb el Japó, en la qual els primers ministres Narendra Modi i Shinzo Abe van signar l’acord per a la construcció d’un tren bala a l’Índia.
Per contra, al juliol va registrar-se una escalada militar amb la Xina a l’altiplà de Do-klam, en territori de Bhutan i reclamat per Pequín com a part del Tibet. El to i les gesticulacions de les autoritats xineses i índies (l’aliat militar de Bhutan) van ser especialment durs, i van implicar el desplegament de 3.000 militars d’ambdós països. A l’estiu, va pujar la tensió a la vall del Caixmir, en el marc de l’operació militar All Out conduïda per l’exèrcit indi i que va causar la mort de 190 insurgents islamistes (110 infiltrats i 80 locals). A finals d’agost, tropes d’assalt índies van prendre per la força una comissaria de policia assaltada per insurgents islamistes que havien matat 8 policies, i que podrien haver penetrat des del Pakistan.
Es va mantenir la deriva nacionalista i l’auge de la hindutva, la versió supremacista i radical de l’hinduisme que és també la ideologia del Bharatiya Janata Party (BJP), partit governamental del primer ministre Narendra Modi. Al setembre, tres desconeguts van assassinar a Bangalore el popular periodista Gauri Lankesh, crític amb el BJP. Al desembre, Rahul Gandhi, pertanyent a la quarta generació de la família, va ser nomenat president del Partit del Congrés Indi en substitució de la seva mare, Sonia Gandhi. El nomenament va despertar dubtes per la joventut i la trajectòria política de Gan-dhi, que se situava entre un 30 i 40% per darrere de Narendra Modi en popularitat.
Al juliol, el BJP va aconseguir que els electes dels diferents parlaments regionals i federals nomenessin per primera vegada el seu candidat, Ram Nath Kovind, exgovernador de Bihar, com a nou cap d’estat. El nou president, que pertanyia a la casta més baixa dels intocables o dalits, va tenir –com Modi– el suport del moviment Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS), motor de l’hinduisme radical.
Al setembre, Modi va inaugurar el polèmic embassament de Sardar Sarovar, el segon més gran del món en termes d’infraestructura i contra el qual els activistes mediambientals havien lluitat durant tres dècades, ja que implicava el desplaçament de 40.000 persones, la majoria membres de comunitats tribals. Aquest embassament millorarà el subministrament d’aigua als estats de Gujarat, Madhya Pradesh i Maharashtra, exposats a repetides sequeres.
Al juliol, un estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley va concloure que 60.000 dels 300.000 agricultors arruïnats que s’havien tret la vida a l’Índia des del 1995, ho havien fet directament empesos pels danys del canvi climàtic. Al febrer, un informe de Greenpeace va revelar que cada any morien 1,2 milions d’indis per culpa de la contaminació atmosfèrica, 3.283 persones al dia. El 17 de juliol, el Parlament es va reunir excepcionalment a mitjanit per solemnitzar l’entrada en vigor de la taxa de béns i serveis, el primer impost nacional unificat al consum (l’IVA indi).