Setze anys després de la caiguda del general Suharto, l’any 2014 Indonèsia va confirmar que es mantenia ferma en la seva consolidació democràtica. Les eleccions presidencials més disputades de la història del país, celebrades al juliol, van posar fi a la victòria del fins aleshores governador de Jakarta, Joko Widodo, del Partit de la Democràcia (PD), davant del candidat del Gerindra, el gendre de l’exdictador, Prabowo Subianto. Widodo, percebut com un polític reformista, lluny de les dinasties i elits que històricament han controlat el país, va obtenir el suport del 53% dels vots, uns vuit milions més que el seu opositor (47%) i va prendre possessió del seu càrrec a l’octubre, després que, a l’agost, el Tribunal Constitucional en confirmés la victòria i desestimés la impugnació del candidat perdedor. El fet que Subianto acatés la decisió judicial, i que l’expresident Yudhoyono, que no havia pogut presentar-se a unes terceres eleccions, acudís a la presa de possessió de Widodo, va ser percebut per molts analistes com un símptoma de normalitat en l’alternança política. Tanmateix, la coalició de sis partits que donava suport a Subianto va guanyar les eleccions legislatives a l’abril, i la seva majoria va esdevenir un obstacle per a l’acció de govern de Widodo, que es va mantenir reticent a temptejar les diferents formacions de l’opositora “coalició blanca i vermella” per alterar la correlació de forces. A l’octubre, el PD no va poder evitar que el Parlament aprovés eliminar l’elecció directa en els comicis locals (fet que beneficiava clarament els partits de l’oposició) i elegís l’opositor Zulkifli Hasan, del Partit del Mandat Nacional, com a president de la cambra alta. Amb tot, Widodo va gaudir del ple suport dels Estats Units, que va demanar la implicació directa del país, de majoria musulmana, en la lluita global contra el gihadisme. Per la seva banda, el nou president també es va comprometre amb el desenvolupament econòmic a Papua, una regió històricament marcada pels atacs terroristes del Moviment Separatista de Papua Lliure.
La incertesa política va tenir un efecte immediat al mercat borsari, que va passar d’un màxim històric al setembre a una caiguda del 5% el mes següent. A més, la reducció de les exportacions i la desacceleració en les inversions van limitar el creixement al 5,2%. La devaluació del 4% de la rupia, però, no va afectar el consum privat, que es va mantenir elevat al llarg de l’any gràcies a una inflació estable i a les bones collites. L’any va tancar amb dubtes sobre la capacitat del Govern per materialitzar la reducció promesa dels subsidis al petroli (que cada any suposen el 20% del pressupost), impulsar un paquet de reformes per a simplificar la regulació empresarial i garantir més inversions en les infraestructures de l’arxipèlag. Al desembre, l’accident sense supervivents d’un avió d’AirAsia al mar de Java fa forçar la destitució de diversos responsables de l’operador d’aeroports del país i de l’agència de control de trànsit aeri.