L'any 2015 va ser testimoni dels primers passos de Joko Widodo com a president d'Indonèsia, encara mancat de prou autoritat política per a dur a terme reformes estructurals ambicioses. Si bé a l'inici van ser ben rebudes mesures com la retallada dels subsidis al petroli, el cert és que ben aviat el Govern va mostrar problemes per a complir amb el seu programa de desenvolupament d'infraestructures; els primers set mesos de l'any, l'Administració només havia gastat l'11% dels 21.000 milions de dòlars pressupostats, a causa principalment d'esculls burocràtics.
En un context regional marcat per la desacceleració econòmica, el Govern de Widodo va mantenir una política fiscal restrictiva i va optar per aplicar mesures proteccionistes, entre les quals cal destacar l'increment de les taxes sobre les importacions i la limitació dels permisos de treball per als estrangers, fet que va dur a un clima més aviat desfavorable a les inversions de l'exterior.
Davant la manca de resultats, a l'agost, Widodo va fer canvis en sis dels ministeris introduint dos tecnòcrates per a reorientar l'estratègia econòmica. Un any després de l'arribada al Govern, però, la rupia va seguir perdent valor, i el baix preu del petroli i el gas van continuar reduint el valor de les exportacions, ja menors en volum. L'economia es va mantenir lluny del 7% de creixement, amb un increment del PIB del 4,9%.
Per a fer front a l'enorme problema de contaminació generat després de mesos de crema forestal incontrolada, especialment a la província de Papua, al novembre el Govern va anunciar un enduriment de la legislació sobre la crema de plantacions. D'altra banda, un any més, la seguretat de l'aviació al país va ser posada en dubte, amb la mort de 54 persones en un accident aeri precisament a la zona de Papua, tot i que al gener el Govern va anunciar destitucions a l'agència de control aeri i l'operador d'aeroports per l'accident d'un avió d'Air Asia a la mar de Java, al desembre del 2014.
La polèmica també va perseguir el president en nomenar nou cap de policia un general amb càrrecs de suborn, Budi Gunawan; el creixent malestar de l'opinió pública va acabar forçant la destitució del general. A l'abril, el Govern va tornar a aixecar recels, especialment en l'àmbit internacional, per la negativa a indultar vuit persones, entre les quals hi havia dos australians, condemnades a mort per pertinença a una xarxa de tràfic de drogues. Desoint les peticions d'Austràlia, Indonèsia va executar els presos a final de mes. Al llarg de l'any, el Govern va emprendre una forta campanya contra el consum de drogues i alcohol, prohibint, per exemple, la venda de begudes alcohòliques en petits comerços.
Pel que fa a les relacions internacionals, els Estats Units van considerar Indonèsia, de majoria musulmana, un aliat clau en la lluita contra el gihadisme, per això a l'octubre Widodo va visitar per primera vegada la Casa Blanca. El líder indonesi va aprofitar la trobada per a confirmar l'interès del seu Govern a formar part, en un futur proper, de l'Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica, signat entre els Estats Units i 11 països més.