Durant els primers mesos del 2017, el president Joko Widodo va haver de fer front a les tensions polítiques i religioses més greus de les darreres dues dècades. Si bé s’insistia a parlar d’Indonèsia com una democràcia modèlica de majoria musulmana, la pressió política dels grups islamistes conservadors va qüestionar el suposat model de tolerància amb les minories. Durant mesos, es van succeir manifestacions contra el governador cristià de Jakarta, Basuki Tjahaja Purnama (també conegut com Ahok), per haver acusat els oponents polítics d’utilitzar versos de l’Alcorà amb finalitats electoralistes. Aquest context desfavorable per als interessos d’Ahok, íntim col·laborador de Widodo, va fer que, a l’abril, perdés les eleccions locals contra el candidat musulmà, Anies Baswedan. Poc després, al maig, va ser condemnat a dos anys de presó per un tribunal de Jakarta sota càrrecs de blasfèmia.
D’altra banda, Widodo va ser criticat a escala internacional per aprovar polítiques que atemptaven directament contra la protecció de les minories i per mantenir una política de mà dura contra el tràfic de drogues. Els principals esculls diplomàtics van tenir lloc amb Austràlia, país que tenia diversos ciutadans australians esperant al corredor de la mort. En aquest sentit, Widodo va mantenir un discurs ambigu pel que fa a la pena capital. Després de mesos d’inestabilitat política, amb diversos partits de la coalició governamental que donaven suport a Anies Baswedan a les eleccions de Jakarta, Widodo va fer un cop d’autoritat i va endurir la posició vers els grups islamistes radicals. Així, a l’agost, el Govern va prohibir el grup Hizb ut-Tahrir, que demanava la instauració de la Llei islàmica al país.
Després de tres anys al capdavant de l’executiu, els principals reptes per a Widodo van ser, però, econòmics. Un any més, el país va patir un fre per al creixement econòmic, que es va situar en el 5,1%, i la caiguda en els ingressos va augmentar el dèficit pressupostari. En aquest marc desfavorable, a l’agost, Widodo va prometre una amnistia fiscal i una sèrie de regulacions per facilitar el negoci i reduir les barreres burocràtiques.
En matèria de relacions internacionals, a partir del setembre, Indonèsia va desafiar les pretensions territorials de la Xina a les illes Natuna, al nord de l’illa de Borneo. Les relacions amb els Estats Units, però, es van mantenir fluides amb la nova administració de Donald Trump. D’altra banda, l’atac islamista sobre la ciutat filipina de Marawi, amb participació de ciutadans indonesis, va obligar a la presa de decisions col·lectives. Malàisia, Filipines i Indonèsia van impulsar patrulles marítimes conjuntes al mar de Sulu i van buscar un gran acord en matèria de seguretat. Indonèsia va esdevenir un actor clau en la lluita contra l’ISIS, que va anar consolidant la seva presència al país i va dur a terme atacs com el de l’aeroport de Jakarta, al maig.