L’any va tenir com a gran novetat, tot i l’ha-bitual creixement en potència i nuclis dels microprocessadors, l’estabilització del nou mercat dels telèfons intel·ligents (smart-phones ) i, sobretot, de les tauletes (tablets ), en què diversos fabricants van començar a fer competència als iPhone i iPad d’Apple, que ja van comercialitzar noves versions durant el 2011.
També cal destacar que va créixer la idea de la “informàtica verda” (Green Computing ), respectuosa amb el medi ambient, i, sobretot, la força de les xarxes socials quasi ja del tot imprescindibles. Sense oblidar la desaparició, en poques setmanes, de tres personatges que han estat fonamentals en diversos aspectes de la informàtica moderna, ni els esforços d’Europa per estar al dia en el tema dels projectes de futur de les TIC.
I finalment també va ser novetat l’arribada d’Amazon a l’Estat espanyol a partir del setembre. Això va representar, entre d’altres, una empenta en la venda del seu lector de llibres digitals Kindle.
Tauletes i telèfons intel·ligents
Tot i la sempre continuada “guerra” entre fabricants de microprocessadors per a oferir més funcionalitats i potència, el cert és que avui la informàtica ja no resideix tan sols en els ordinadors en si.
Convé saber que, de cada centenar de xips microprocessadors que es fabriquen, tan sols un 30% va a parar als ordinadors i que la gran majoria es converteix en l’ànima d’una gran varietat de diversos dispositius: des de rentadores, rentaplats o forns programables, fins a sistemes interns de gestió i comunicació en els cotxes o en tota mena d’aparells electrònics i, evidentment, en els nous telèfons intel·ligents (smartphones ), els lectors de llibres digitals o, amb una mica més de funcionalitats, les noves tauletes (tablets ) com les que van envair el mercat durant el 2011.
Les tauletes digitals ja existien des de feia uns quants anys, amb l’aparició del Ta-bletPC d’IBM l’any 2001, i tot i que la idea semblava fracassada, va ressorgir l’any 2010 amb l’iPad d’Apple. Es tracta, simplement, d’un ordinador portàtil amb pantalla tàctil de, sovint, entre 7 i 10 polzades, que ha acabat trobant la seva millor utilització com a dispositiu d’accés a la web, lector de llibres o còmics digitalitzats, aparell per a jugar a tota mena de videojocs, lector de música, vídeos i pel·lícules, càmera fotogràfica, utilització del GPS o, fins i tot, com un telèfon intel·ligent una mica més gran –val a dir que, llevat de la grandària, avui dia es podria dir que res no distingeix una tauleta d’un bon telèfon intel·ligent amb pantalla tàctil.
Ja hi ha al mercat noves tauletes, pràcticament totes de gamma alta (amb pantalles de 9,7 a 10,1 polzades), com les Galaxy Tab 10.1 de Samsung, Touchpad HP, Xoom de Motorola, la nova Sony Tablet i les d’altres fabricants que intenten oposar-se al domini de l’iPad 2 d’Apple.
Com en el cas dels telèfons intel·ligents (Apple va treure el 2011 el “nou” iPhone 4 S), la tendència sembla ser, també en les tauletes, comercialitzar un model nou cada any encara que les diferències amb el model anterior siguin mínimes (en el cas de l’iPhone 4 S, el que més s’acostuma a destacar és la major definició de les fotos que pot fer, amb més quantitat de píxels).
Apple va denunciar Samsung per plagiar funcions de l’iPad en la fabricació de la tauleta Galaxy
© Samsung
En el cas de les tauletes, el més destacat de l’any 2011 va ser l’enfrontament judicial entre Apple i Samsung sobre patents i, en especial, la forma com Apple va intentar evitar l’entrada de Samsung en certs mercats mitjançant acusacions de plagi de disseny per a evitar la competència de la Galaxy de Samsung.
D’altra banda, el 28 de setembre es va presentar a Nova York el nou Kindle Fire d’Amazon, una mena d’híbrid entre tauleta i lector de llibres digitals. Disposa d’una pantalla de 7 polzades, més petita que les tauletes de gamma alta, i treballa amb la versió 2.1 del sistema operatiu Android. El seu preu, molt agressiu, és aproximadament la meitat del de l’iPad 2 d’Apple i, durant el 2011, només va estar a la venda als Estats Units.
Green Computing
La idea del Green Computing va arrelant per evitar les deixalles informàtiques i el consum innecessari de productes i serveis
© Fototeca.cat
La idea de la “informàtica verda” (Green Computing), respectuosa amb el medi ambient, també va créixer durant l’any. Es tracta d’una idea ja antiga però que, de mica en mica, va arrelant de manera clara per la necessitat evident d’atendre els imperiosos problemes de la sostenibilitat en aquest segle XXI.
Un dels aspectes més importants és el creixement de l’ús de la informàtica en núvol (cloud computing ), que fa referència a la possibilitat d’oferir tot tipus de serveis informàtics a través d’internet, cosa que pot evitar la repetició del funcionament de dispositius als locals dels usuaris, llevat del terminal d’accés a internet.
Però la informàtica verda també incideix en el consum d’energia dels aparells i, sobretot, en els processos de producció perquè siguin ecològics i respectuosos amb el medi ambient. I a més, en la gestió de les deixalles electròniques mitjançant un bon disseny ecològic que permeti el desmantellament fàcil, ràpid i barat dels aparells quan no estiguin ja en condicions de funcionar per poder reutilitzar-ne les parts que encara siguin bones.
Fins ara, gran part de les deixalles informàtiques dels països més desenvolupats es converteixen sovint en “exportacions”, moltes vegades fraudulentes, a països del tercer món, com Ghana, la Xina, l’Índia o el Pakistan, que intenten reutilitzar (en molt males condicions laborals i de salut) alguns dels metalls valuosos de les plaques i els aparells informàtics: or, plata, coure, etc.
Ja fa anys, l’organització ecologista Greenpeace va posar en marxa un programa anomenat Guide to Greener Electronics, que classifica els principals fabricants de telèfons mòbils, televisors i ordinadors en funció dels seus processos de producció i disseny de cara a reduir el seu impacte sobre el clima, estimular la fabricació de productes més ecològics i fer més sostenibles les seves operacions empresarials de fabricants de dispositius informatitzats. Algunes companyies, com la mateixa Apple, van haver de canviar les seves polítiques de fabricació perquè en aquesta classificació sortien molt mal parades.
Al novembre del 2011, en la classificació de Greenpeace, les millors empreses eren HP (5,9 sobre 10) i Dell (5,1 sobre 10); mentre que les altres (Nokia, Apple, Philips, Sony Ericsson, Samsung, Lenovo, Panasonic, Sony i d’altres, per aquest ordre) estaven ja per sota del 5.
Xarxes socials
El creixement de les xarxes socials va ser impressionant. A les més conegudes i actives en l’àmbit mundial, Facebook i Twitter, es va afegir, en el segon semestre de l’any, Google+.
D’altra banda, la velocitat d’expansió del fenomen de les xarxes socials va fer canviar les dades que va publicar, l’any 2003, Gisle Hannemyr en el seu estudi The Internet as Hiperbole: A critical examination of adoptation rates, sobre la velocitat amb la qual es difonen certs fenòmens a internet. Així, Leon Håland va actualitzar les dades sobre els dies que calen perquè una determinada xarxa social arribi a tenir 10 o 50 milions d’usuaris. La velocitat d’augment d’aquest ritme resulta vertiginosa. Mentre que Facebook (la xarxa social creada per Mark Zuckerberg i operativa des del febrer del 2004) va trigar 852 dies per a tenir 10 milions d’usuaris i 1.325 dies per a tenir-ne 50 milions, aquestes xifres van disminuint. Amb Twitter (la xarxa social basada en el microblogging creada per Jack Dorsey i operativa des del juliol del 2006) ja tan sols es van trigar 750 i 1.096 dies, respectivament, a assolir els 10 i 50 milions d’usuaris. Per la seva banda, la nova xarxa social promoguda per Google, la coneguda com a Google+ (operativa des del 28 de juny de 2011), ja tan sols va trigar 16 i 88 dies, respectivament, per a assolir els mateixos 10 i 50 milions d’usuaris.
Google+ ofereix, a més del que és habitual a les xarxes socials, nous serveis: cercles, “quedades”, missatges, novetats, grups d’interessos comuns, jocs socials, integració amb altres aplicacions de Google (correu electrònic Gmail, calendari, documents Docs, etc.), possibilitat de recomanar articles, etc. Lligada als sistemes operatius Android i iOS (abans conegut com iPhone OS), la nova xarxa social sembla un seriós oponent a Facebook (que el 2011 ja tenia més de 800 milions d’usuaris a tot el món), que ara per ara encara domina en el món de les xarxes socials.
Europa i la “ciència més enllà de la ficció”
El 2009 es va celebrar el primer congrés sobre tecnologies emergents i futures (FET: Future and Emergent Technologies ), patrocinat per la Comissió Europea. El FET09 es va organitzar a l’abril, a Praga, i la nova edició d’aquest mateix congrés, FET11, va tenir lloc a Budapest, del 4 al 6 de maig.
La Comissió Europea va patrocinar el congrés Future and Emergent Technologies (FET) amb el lema “Science Beyond Fiction” que va presentar innovacions en les TIC
© Unió Europea
El Congrés, sota el títol The European Future Technologies Conference and Exhibition, va mantenir el lema “Science beyond Fiction”, i va continuar orientat a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i a “compartir reflexions i somnis sobre el que podem aconseguir”. Per això, va incloure tota mena de projectes summament arriscats que avui poden semblar quasi bogeries, però que, en un futur més o menys proper, poden ser l’esplendorós present de les TIC de demà.
L’exposició paral·lela va oferir enguany moltes sorpreses: robots que es mouen com serps o com pops, sistemes de visió esfèrics i amb facetes com els de les mosques, emulació de sistemes musculars humans per a moure robots humanoides i, en general, un retorn a la simulació d’éssers vius i l’emulació dels mecanismes evolutius.
Però el més important van ser els anomenats projectes FET Flagship. Es tracta de projectes de gran escala que involucren universitats, centres d’investigació i empreses, i que es plantegen a deu o dotze anys vista. Es van triar sis projectes pilot, després d’una primera selecció a partir dels trenta-quatre projectes presentats inicialment, i, el 2012, en seran escollits només dos, que es començaran a desenvolupar a partir del 2013, amb una durada prevista de deu anys, en el marc del vuitè programa marc europeu que s’iniciarà el 2014. Durant aquests deu anys, cada projecte tindrà un finançament de cent milions d’euros per any.
El sis projectes candidats tracten respectivament de: les possibilitats del grafè, la modelització informatitzada del cervell humà, les TIC en la medicina, el futur sostenible i social de les TIC, possibles robots companys per a les persones, i els “àngels guardians”, basats en tecnologia informàtica wearable, amb artefactes autònoms i intel·ligents amb consumició gairebé nul-la d’energia.
Amb aquests projectes, i malgrat la crisi, Europa intenta evitar la dependència tecnològica d’altres països d’aquí a deu o dotze anys.
Les defuncions de l’octubre del 2011
Tot i que altres informàtics destacats van morir durant l’any 2011, al mes d’octubre, sorprenentment, en un parell de setmanes, ens van deixar personatges com Steve Jobs (a 56 anys), Dennis Ritchie (a 70) i John McCarthy (a 84).
Jobs va representar la figura més moderna i actual de l’empresari innovador, un geni visionari que es va saber envoltar de bons tècnics capaços de fer realitat els seus somnis. Fou el promotor del LISA i el Macintosh (1984), els primers ordinadors que van fer servir una interfície WIMP, un acrònim per a sintetitzar la interfície amb la qual avui fem servir els ordinadors: W per a windows (finestres), I per a icons (icones), M per a mouse (ratolí) i P per a pop-up menus (menús desplegables emergents). Després van venir altres exemples, com la creació de PIXAR o l’empresa NEXT, on es va desenvolupar el millor microordinador del final dels anys vuitanta. De la mà d’aquest NEXT, Jobs va tornar a Apple per a revolucionar fins i tot l’estètica dels productes informàtics amb l’iMac, l’iPod, l’iPhone i l’iPad, els quals ell mateix anunciava i que es van convertir en productes reeixits, ja no d’informàtica, sinó de consum de masses, gairebé un nou tipus d’electrodomèstics.
Per la seva banda, Dennis Ritchie va ser un tècnic que, juntament amb Ken Thomp-son i Brian Kernighan, va aconseguir (en el si dels laboratoris Bell nord-americans, centres d’investigació d’una empresa de telefonia) la creació del sistema operatiu Unix i la posada a punt del llenguatge de programació C, de gran importància en la creació d’internet.
John McCarthy va fundar, amb Marvin Minsky, el Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb el nom d’“intel·ligència artificial” que ell mateix havia suggerit per al nou camp de recerca, a la trobada de l’estiu del 1956 a Dartmouth. Sempre actiu en el camp de la intel·ligència artificial, va inventar el llenguatge LISP (1960) i va ser, també, el primer que va suggerir la idea del temps compartit (time sharing ) de la unitat central d’un ordinador per a aprofitar la seva capacitat mentre el sistema estava ocupat en operacions dels dispositius perifèrics més lents (impressora, lector/perforador de targetes, etc.).