Durant el 2015, en el món de la informàtica les coses van continuar, a grans trets, gai-rebé com sempre, però amb nous sistemes operatius (tant en el món de Windows com en el de Google-Android), amb canvis en aplicacions molt utilitzades i amb el desenvolupament de nous processadors per a millorar les prestacions dels aparells.
Nous processadors per a dispositius mòbils
Samsung va presentar la unitat de semiconductors amb el sistema de fabricació més avançat de la indústria: l’anomenat FinFET de 14 nanòmetres
© Samsung Electronics Co
El més significatiu dels darrers anys, tal vegada, és la tendència a desenvolupar nous processadors molt més potents, però també amb més prestacions i solucions, tal com exigeix la gran majoria dels dispositius mòbils amb molts més usos que els telèfons tradicionals.
Les empreses capdavanteres en processadors per a dispositius mòbils són Qualcomm, Media Tek i Nvidia, especialitzades en Android. Per la seva banda, Apple prepara desenvolupaments amb Samsung per al seu iPhone amb A9, després de decidir passar la producció de TSMC a l'empresa coreana. La realitat és que la unitat de semiconductors de Samsung, l'anomenat FinFET de 14 nanòmetres, és la més eficient gràcies al sistema de fabricació més avançat de la indústria actual. Per aquest motiu, fins i tot Samsung podria esdevenir la proveïdora de Qualcomm, tal com es va informar recentment, ja que aquella possiblement la supera en eficiència.
En la pràctica, un processador per a un dispositiu mòbil necessita un reduït consum energètic (si no vol ser una càrrega massa pesant per a la bateria del dispositiu), tot i aconseguir un increment de la potència bruta que permeti, entre altres coses, assegurar la utilització d'unitats gràfiques cada vegada millors i més potents. El sistema general emprat és recórrer a diversos nuclis de processador i es parla ja, per a l'any 2016, de processadors que tinguin fins a deu nuclis.
Nous sistemes operatius per als PC: Windows 10
Microsoft va permetre actualitzar versions antigues de Windows al nou sistema operatiu Windows 10 de manera gratuïta durant un any
© Microsoft
Al mes de març del 2014, Microsoft va anunciar que deixava d'admetre el sistema operatiu Windows XP, un dels de més èxit i segurs de la història, però que havia estat funcionant durant més d'una dotzena d'anys. Calia fer lloc a les altres versions, com el Windows 7 i el Windows 8, que ja s'havien incorporat en les noves vendes de maquinari, però que encara no substituïen arreu el Windows XP. Al final del 2014, i també durant el 2015, es va constatar que el Windows XP segueix funcionant tot i que no hi ha manteniment. Així, per exemple, el fet que Microsoft no actualitzi les eines de seguretat associades amb els antivirus va fer que alguns usuaris, molestos amb el Windows Update, fins i tot arribessin a considerar-ho com a positiu.
D'altra banda, alguns usuaris dels que es van passar a una versió més nova de Windows es van trobar amb problemes de continuïtat, principalment si volien fer servir antics perifèrics com algunes de les impressores més utilitzades. Aquest fet d'impedir l'ús de perifèrics antics amb els nous sistemes és una de les vies que utilitzen les empreses per a mantenir la seva política d'obsolescència planificada, amb l'interès que els usuaris comprin nous maquinaris i programaris. Seguint la política d'empresa de substitució de programari i davant del poc interès dels usuaris pels Windows 7 i Windows 8, Microsoft va anunciar, ja al setembre del 2014, una nova versió del sistema operatiu, el Windows 10, que va entrar en fase beta de proves a l'octubre del 2014 i que es va comercialitzar per al gran públic a partir del 25 de juliol de 2015.
Per fer que la seva utilització fos més atractiva (i per evitar fenòmens com el que s'havia produït amb el Windows XP enfront del Windows 7 i el Windows 8), en el llançament del Windows 10 Microsoft també va anunciar, i de manera nova i excepcional, que els usuaris de les versions Windows 7 Service Pack 1 o del Windows 8.1 disposaven de manera gratuïta del nou sistema si les actualitzaven durant el primer any a partir de la data del llançament.
Microsoft va descriure el Windows 10 com un sistema operatiu, però també com un "servei". El nou sistema introdueix una arquitectura d'aplicacions "universals", desenvolupades amb una interfície anomenada Modern UI. Les aplicacions seran executades, a partir d'un codi gairebé al 100% semblant, en diverses famílies de dispositius: ordinadors personals, tauletes, telèfons intel·ligents (smartphones) i, fins i tot, consoles de jocs com la Xbox. La interfície inclou la possibilitat de fer transicions del ratolí a la pantalla tàctil i altres dispositius apuntadors semblants.
El Windows 10 va ser ben rebut per la crítica especialitzada malgrat que el nou navegador (Microsoft Edge, que ha de substituir Microsoft Explorer) estava encara en desenvolupament quan es va fer el llançament del nou sistema operatiu. D'altra banda, es van criticar les limitacions dels usuaris per controlar el sistema, en especial el que fa referència a les actualitzacions de Windows Update, que acaben sempre instal·lant-se vulgui o no l'usuari, el qual tan sols disposa de la possibilitat de diferir-ne la implementació.
Nous sistemes operatius per als PC: Android i la fi de Crome OS
El 7 de juliol de 2009, Google va anunciar el projecte de desenvolupar un sistema operatiu per als PC que havia de ser el Crome OS. Va estar disponible al juny del 2011, i era un sistema creat a partir del codi obert del nucli de Linux i orientat bàsicament a miniportàtils. El projecte era del tot independent d'Android, el sistema operatiu per a dispositius portàtils de Google. Ambdós estan basats en el sistema Linux de programari lliure, malgrat que en la seva forma final en difereixen bastant.
Passat el temps, l'ús del Crome OS no arriba ni tan sols al 3% de la quota de mercat dels sistemes operatius d'ordinador, tot i haver-se implementat cada vegada més els dos darrers anys, sobretot perquè s'utilitza en el sector educatiu. Per la seva banda, Android està ja instal·lat en més de mil milions de dispositius mòbils, fet que suposa el 82% de la quota de mercat, de la qual l'iOS de l'iPhone té gairebé el 14%, i Microsoft un imperceptible 2,6% amb una continuada tendència a la baixa.
Al començament de novembre, The Wall Street Journal va informar que en el si de Google s'estava duent a terme una reestructuració de l'empresa, arran de la creació, a l'estiu, del conglomerat empresarial anomenat Alphabet. Entre els canvis previstos, un té com a objectiu, entre altres coses, anunciar un nou Android per a l'any 2017 (tot i que hi haurà una versió preliminar el 2016), el qual ha de ser el futur sistema operatiu de Google també per als PC, la qual cosa fa pensar en la possible fi de Crome OS.
El mercat i les seves novetats: Apple
L’èxit d’Apple es basa en l’especial habilitat per trobar i oferir allò que els seus futurs clients busquen sense saber-ho
© Apple Inc
Si el darrer trimestre del 2014 Apple va assolir el rècord de beneficis trimestrals d'una empresa en la història (16.040 milions d'euros), superant, fins i tot, ExxonMobil, al final d'octubre del 2015 es va anunciar que el darrer exercici fiscal Apple havia obtingut un guany anual de 53.400 milions de dòlars, de nou un rècord, fins aleshores en possessió d'ExxonMobil amb 45.200 milions de dòlars.
Entre els molts èxits de la companyia hi ha els 48 milions de telèfons iPhone venuts el tercer trimestre del 2015, fet que va suposar un creixement del 20% respecte dels venuts l'any anterior en les mateixes dates. Aquest fenomen no va ser aliè al fet que el creixement de la venda d'aparells iPhone a la Xina va ser del 120% el darrer any.
També es va incrementar el 3% la venda dels PC Mac respecte de l'any anterior. Apple va comptabilitzar també els 6,5 milions d'usuaris de pagament del seu servei de música Apple Music. Per contra, la part negativa va ser la venda de tan sols 10 milions d'iPads, el 20% menys que l'any passat.
Amb vista al futur, hi ha nous projectes, com una nova versió del dispositiu AppleTV, un adaptador que ha de permetre l'accés a les aplicacions de vídeo com Netflix i la instal·lació de jocs i aplicacions (apps) d'altres desenvolupadors.
Les explicacions del fenomen Apple sembla que rauen en el seu model de negoci. Segons la teoria econòmica més extensament considerada anomenada disrupció de Clayton Christensen, que analitza les vendes entre empreses (B2B), el millor negoci es troba en els productes de gamma alta, perquè es venen poc, però amb grans marges. Per la seva banda, la gamma mitjana es ven de manera acceptable, mentre que la gamma baixa es ven moltíssim, però és molt menys rendible, amb uns marges gairebé insignificants.
Tanmateix, en el cas d'Apple es pot dir que el seu model de negoci ignora la teoria de la disrupció de Clayton Christensen, ja que el seu mercat és l'anomenat B2C (empreses venent al públic en general) i, per tant, les decisions de compra es guien d'una manera molt diferent, perquè els atributs en els quals es fixa un consumidor directe no són necessàriament els ma-teixos que els que utilitzen les empreses. Per començar, qui pren la decisió de compra és la mateixa persona que acabarà fent servir el producte i, per tant, el consumidor és molt més sensible i desitja tenir una experiència d'usuari superior, fins i tot pagant un preu més alt.
Ja des dels temps de Steve Jobs, Apple presenta una especial habilitat per trobar i oferir allò que els seus futurs clients bus-quen sense saber-ho. Per diferenciar-se dels seus competidors, en lloc de proveir qualsevol producte, Apple s'orienta envers una integració vertical de la seva oferta. Segueix oferint, com es feia fa més d'una trentena d'anys, un conjunt de maqui-nari, programari, serveis i continguts que tan sols funcionen en la seva pròpia plataforma tècnica (amb l'excepció d'iTunes). En això difereix de gairebé la totalitat d'empreses informàtiques i possiblement en això, i en el seu agressiu màrqueting, rau l'explicació del seu èxit.
Altres grans moviments empresarials
L’empresa King, creadora del Candy Crush Saga, va ser comprada per Activision Blizzard
© King
Al començament del novembre es va anunciar que l'empresa King de videojocs --autora del conegut Candy Crush Saga, així com d'altres èxits i grans best-sellers comercialitzats a partir del final del 2012-- serà venuda. El comprador és Activision Blizzard, que va anunciar un acord no agressiu per a adquirir King (amb 1.400 empleats arreu del món) per 5,9 milions de dòlars, en una operació que es durà a terme durant la segona meitat del 2016. Ambdues companyies van assegurar que aquesta compra ha de servir perquè King es recuperi de la disminució dels beneficis dels darrers anys, gràcies a l'ajut comercial i de màrqueting que hauria de proporcionar Activision Blizzard.
El fet és un exemple de la volatilitat d'aquesta mena d'empreses. Fa tan sols dos anys, el 2013, l'empresa King, amb el Candy Crush Saga, gaudia de molt d'èxit i disposava de més de 45 milions d'usuaris. Després, i simultàniament a un canvi d'interessos del públic, hi va haver un judici per a resoldre la demanda de King contra l'empresa Stoic --creadors de The Banner Saga, un joc estratègic de rol amb temàtica de víkings al mercat des del gener del 2014, i inici d'una trilogia de jocs encara per desenvolupar-- per haver usat la paraula saga. Com a resposta, Stoic, o, per ser més exactes, el seu desenvolupador Runsome Apps, va denunciar King, ja que el seu CandySwipe, tret dos anys abans del Candy Crush Saga, es podia confondre amb els jocs de l'empresa King, i això podia molestar la futura sortida d'altres jocs de The Banner Saga. Finalment, al maig del 2014, les empreses King, Studio Stoic i Runsome Apps van arribar a un acord, la demanda es va retirar i el conflicte va desaparèixer. Però el fet va deixar mala imatge a King, sobretot respecte al tema de drets i el seu mal ús.
Sigui com sigui, el cas és una mostra fefaent i clara de la futilitat i l'escassa durada del domini en un món com el de la informàtica i les seves aplicacions més populars, que en aquest cas es tracta dels jocs per a dispositius mòbils.
La internet de les coses
La gran novetat en la utilització de la informàtica sembla raure, els darrers anys, en el que s'anomena la internet de les coses. El nom el va encunyar Kevin Ashton en l'Auto-ID Center del MIT l'any 1999, en què es feia recerca en el camp de la identificació per radiofreqüència en xarxa (RFID, en la denominació anglesa) i tecnologies de sensors.
La internet de les coses es presenta com l'evolució de la domòtica tradicional i presenta la necessitat paral·lela d'uns sistemes intel·ligents arreu, que han acabat anomenant-se, en l'àmbit municipal, smart cities ('ciutats intel·ligents'). Suposa la interconnexió de tota mena de dispositius i l'ús de gran diversitat de sensors.
La internet de les coses permetria, per exemple, que la nevera detectés la manca d’un producte i, automàticament, fes una comanda mitjançant internet
© Fototeca.cat / Jaroslav Machacek / Fotolia.com
La idea principal resulta molt senzilla i rau bàsicament a connectar el màxim d'objectes (complementats amb dispositius informàtics) que ens envolten entre ells mateixos i amb nosaltres. Això ha de permetre tota mena de solucions "noves" i prou útils per a la vida de cada dia.
El primer exemple que es va conèixer, i popularitzar, va ser la nevera, que és capaç de detectar la manca d'un determinat producte i, automàticament, fer una comanda per mitjà d'internet al proveïdor corresponent per a reposar allò que manca. Altres exemples podrien ser molt variats i afecten gairebé sempre la vida quotidiana. Per exemple, sabatilles d'esport que compten els quilòmetres fets o, fins i tot, disposar de vàters capaços de fer una anàlisi d'orina in situ, etc.
Es preveu que, cap a l'any 2020, hi haurà entre 22.000 i 55.000 milions de dispositius connectats entre si i amb nosaltres per mitjà dels telèfons mòbils intel·ligents. Segons Hans Vestberg, cap executiu d'Ericsson, les repercussions seran considerables: "Si una persona es connecta a la xarxa, li canvia la vida. Però si totes les coses i els objectes es connecten, és el món el que canvia."