Com en els darrers anys, l’evolució de la informàtica sembla centrar-se cada dia més en les realitats i potencialitats dels telèfons intel·ligents, o smartphones. Cada vegada més, aquestes noves màquines es comporten com a veritables ordinadors portàtils amb tota mena de funcionalitats i semblen cridades a ser una mena "d’ordinador de companyia" del futur. La limitació més gran dels smartphones és la seva pantalla reduïda, malgrat haver estat considerada, fins i tot, com a possible suport per a veure pel·lícules i altres produccions audiovisuals. Cal recordar que la competència real en aquest cas són les pantalles de televisió de les cases, de dimensions molt més grans i, per tant, d’una visió i detall molt i molt superiors.
Els nous telèfons intel·ligents del 2017
Inevitablement, la successió de nous aparells va continuar, tal com necessiten els fabricants per a estimular noves vendes (malgrat l’increment de residus electrònics que suposa), dinàmica que van seguir uns anys després tots els fabricants.
L’iPhone X d’Apple presenta un nou sistema de càrrega sense fils, un processador més ràpid i elements de visualització i de captura d’imatges amb prestacions millors
© Apple INC
Apple va anunciar, el 12 de setembre, el nou iPhone8 i la seva versió millorada, l’iPhone8 Plus, amb un disseny molt semblant al dels seus predecessors. També anunciava un iPhone X de gamma alta. Les millores consistien en un nou sistema de càrrega sense fils, un processador més ràpid i elements de visualització (tecnologia TrueTonea les pantalles) i captura d’imatges (un nou sensor a la càmera) de millors prestacions.
El processador de l’iPhone8, i de l’iPhone8 Plus (i també de l’iPhone X) és el nou Apple A11 BionicProcessor(SoC, és a dir, System on Chip), basat en l’arquitectura ARM.big.LITTLE de 64 bits (ARM64), que fa que aquests iPhone siguin entre un 50% i un 70% més ràpids que qualsevol telèfon intel·ligent que funcioni amb sistema Android (per exemple els de Google), fins al moment.
Tanmateix, Google va anunciar el 4 d’octubre els nous Pixel 2 i Pixel 2 XL equipats amb un processador Qualcomm Snapdragon 835 aparellat a una memòria de 4GB LPDDR4X RAM, que es distribueix en versions de 64 o 128 GB. La càmera del darrere és de 12,5 píxels (resolució 1.920 x 1.080), i la càmera principal va ser avaluada per DxOMark (un web que avalua càmeres, lents i mòbils) amb un 98%, fet que la va convertir en la millor càmera de mòbil de totes les provades.
També el 2017 va tenir lloc l’aparició del Samsung Galaxy Note 8, un telèfon Android que va ser anunciat el 23 d’agost. Té prestacions semblants a les del Galaxy 8, que va ser presentat el 29 de març, tal vegada un anunci accelerat per la fallida del Galaxy Note 7 (anunciat el 19 d’agost de 2016 i "discontinuat", tal com es diu en l’argot especialitzat, l’11 d’octubre del mateix any). El Galaxy Note 8 està alimentat per processadors Exynos 8895 o Snapdragon 835 (segons la ubicació), té una pantalla AMOLED Infinity de 1440 p (2.560 x 1.440) i és el primer telèfon de Samsung que té un sistema de càmera de doble lent.
També cal parlar de l’arribada de telèfons intel·ligents de la multinacional d’origen xinès Huawei, fundada per Ren Zhengfei l’any 1987. L’empresa fabrica diversos productes i serveis informàtics: xarxes de telefonia (fixes, mòbils, òptiques, etc.), comunicacions de dades, mòdems i un llarg etcètera que inclou smartphones. Huawei és, avui, la tercera companyia (després d’Apple i Samsung) en la producció i venda de telèfons mòbils. El darrer model que ha presentat va ser el Huawei P10 i Huawei P10 Plus, anunciats a Barcelona durant el Mobile World Congress, al febrer del 2017. Més tard, a la Fira de Berlín, IFA 2017, Huawei va declarar la seva aposta per emprar en el futur més immediat tècniques de la intel·ligència artificial en els telèfons mòbils i va presentar el nou processador Kirin 970 (fabricat sota la marca Hilisicon), que es compara amb l’Snapdragon 835. El Kirin 970, que alimentarà futurs smartphones de Huawei, té una unitat principal de vuit nuclis (a 2,4 GHz) i una GPU de dotze nuclis (Mali G72MP12), completats amb un nou sistema, el NPU (Neural Processing Unit). El NPU té com a missió ajudar en el reconeixement d’imatges, el tractament de veu (per a comandar el telèfon mòbil amb la veu), emprar tècniques de realitat augmentada i, fins i tot, traduir llengües en temps real. A l’octubre, l’empresa ja va començar a distribuir el Huawei Mate 10, i al novembre va ser el torn del Huawei Mate 10 Pro, tots dos equipats ja amb el Kirin 970.
Com que la gestió de les imatges acostuma a ser un dels aspectes més valorats pels usuaris, DxOMark va considerar, a partir dels tests fets, que els cinc millors mòbils en aquest sentit són: Google Pixel 2 (98), Huawei Mate 10 Pro (97), iPhone 8 Plus (94), Samsung Galaxy Note 8 (94) i iPhone 8 (92).
Utilització i futur dels sistemes operatius
Al començament d’any, segons Statista (web d’estadístiques i d’estudi i recerca de mercats), els sistemes operatius per a ordinador més utilitzats a escala mundial van ser: Windows 7 (47,2%), Windows 10 (25,3%), Windows XP (9,17%), Windows 8.1 (6,9%), Mac OS X 10.12 (2,75%), Linux (2,27%), Mac OS X 10.11 (1,73%) i d’altres (4,69%).
Com es pot veure, els vells sistemes perduren molt més del que voldrien els seus fabricants, com ara el domini del Windows 7 i la resistència inesperada del vell Windows XP (que data de l’any 2001 i està "discontinuat" en el seu servei i suport tècnic des del juny del 2008), que encara és utilitzat per prop d’un 10% dels usuaris.
Pel que fa als sistemes operatius per a telèfons intel·ligents, segons StatCounter Global Stats, si bé al març del 2012, Windows superava el 80% del mercat i Android en tenia menys del 5%, el cert és que, al març del 2017, Android suposava el 37,93% del mercat i superava ja, per una mica, Windows, que caigué fins al 37,91%. La resta va correspondre a Apple, amb iOS (13,11%) i el vell OS X (5,19%), i el 0,75% de Linux (perquè la resta són desconeguts o corresponen a altres sistemes operatius menors).
El canvi de model en l’ús dels dispositius informàtics, de l’ordinador al telèfon intel·ligent, també es va fer palès en el domini creixent d’Android (bàsicament utilitzat en smartphones i tauletes) sobre el Windows (preferentment per a ordinadors) i, també, en el món d’Apple, en què l’iOS (el sistema operatiu per als iPhone) gairebé va triplicar el vell OS X dels ordinadors.
Pel que fa al futur, si bé fins a aquest any Google parlava d’un substitut per al sistema Android anomenat Andromeda, aquest 2017 va confirmar que havia abandonat aquest projecte, i que el futur subs-titut de l’Android seria l’anomenat Fuchsia. La novetat més important d’aquest nou sistema rau en el fet que Fuchsiaja no depèn del kernel (nucli) de Linux, sinó que té un nou kernel propi, anomenat Magenta. En quedar Google alliberat del kernel de Linux (l’Android actual utilitza el nucli de Linux del 2014, que, a més, és d’utilització pública), queda alliberat de les possibles actualitzacions de Linux, fet que ha de permetre a Google un major control i, tal vegada, una més ràpida adaptació a nous dispositius perifèrics.
Fuchsia, del qual encara no se’n coneixen totes les prestacions, sembla que tindrà una nova interfície d’usuari, una nova UI (userinterface), anomenada Armadillo. Pel que ha transcendit, aquesta nova interfície permetrà a Fuchsia adaptar-se a nous dispositius i formats de pantalla molt ràpidament i gairebé sense esforç. Pel que fa a l’aparença, aquesta serà diferent de la de l’Android actual, tot i que es comenta que el funcionament serà molt semblant.
Deixar un sistema lliure i fer servir programari de propietat és una opció coneguda (Apple sempre ha fet servir sistemes operatius propis), però és nova en el cas de Google, que adquirirà així un major control sobre el sistema operatiu. No se sap quan la companyia anunciarà i llançarà el nou sistema operatiu i, sobretot, com concebrà Google la seva distribució en un altre maquinari que no sigui el seu. També queda per veure com serà la transició del sistema operatiu més utilitzat del món (Android) a un de nou (Fuchsia), i, per tant, si serà compatible, ateses les moltes diferències internes entre tots dos.
Sorprenentment, Microsoft està treballant també en un nou sistema operatiu (conegut com a Microsoft Andromeda), amb la voluntat d’aconseguir la convergència absoluta de totes les versions amb independència del dispositiu en el qual s’instal·li.
Els navegadors
Avui dia, possiblement el navegador (browser) és un dels programaris més utilitzats per tothom. Des de trobar tota mena d’informacions a localitzar adreces o, fins i tot, jugar, els usuaris acostumen a estar més familiaritzats amb el seu navegador que no pas amb el sistema operatiu que fa anar el dispositiu. Per tant, la "guerra" per a dominar el mercat dels navegadors és aferrissada.
El navegador no sempre va associat amb un únic sistema operatiu i la davallada en els darrers anys en l’ús d’Internet Explorer no deixa d’indicar que el que és important ja no és el mercat dels ordinadors i el sistema operatiu associat (Microsoft sempre associa Internet Explorer, i ara el seu nou Microsoft Edge, amb els seus sistemes operatius, tot i que es poden emprar altres navegadors), sinó que el creixent domini dels dispositius mòbils, com telèfons intel·ligents i tauletes, està canviant també el mercat dels navegadors.
El navegador Chrome de Google va concretar el seu domini amb gairebé un 60% del mercat i supera amb escreix el navegador de Microsoft
Al final del 2016, es va concretar el domini en el mercat del Chromede Google, que, si al febrer del 2016 es trobava per sota del 40% (i per sota d’Internet Explorer de Microsoft), al desembre arribava a gairebé un 60% del mercat i superava amb escreix el navegador de Microsoft.
Per contra, Internet Explorer, que va començar l’any 2016 amb més d’un 40% del mercat, al final d’any havia baixat fins al 20%. Sorprenentment, Firefox es va mantenir al voltant d’un 12%, amb alts i baixos durant l’any, mentre que Safari (el navegador d’Apple) va continuar situat al voltant del 3,5%. Igualment, es va començar a detectar un creixement del nou Microsoft Edge (fins a un 5%), que, incorporat al Windows 10, anava substituint el vell Internet Explorer.
Amb dades ja del 2017, la mateixa empresa Net MarketShare, al setembre del 2017, va establir el nou rànquing de mercat ja gairebé estabilitzat (excepte la caiguda imparable d’Internet Explorer): Chrome de Google (59,61%), Internet Explorer de Microsoft (14,18%), Firefox coordinat per la Corporació Mozilla i la Fundació Mozilla, navegador lliure i de codi obert (12,85%), Microsoft Edge (5,15%), Safari d’Apple (5,08%) i d’altres (3,13%).
Entre els "altres" hi ha navegadors, sovint molt apreciats pels especialistes, però que no s’obren camí en el mercat. Els més destacats són Vivaldi, el més personalitzable, Maxthon, el navegador al núvol, Opera, que sembla el més estalviador de recursos, Yandex Browser, que passa per ser el més segur de tots, i el curiós Opera Neon, el més nou i diferent (amb una interfície radicalment nova, sense pestanyes, convertides aquí en "bombolles").
Les noves aplicacions (apps) per a telèfons mòbils
El nombre d’apps disponibles i de descàrregues realitzades es va doblar en tan sols un any
© Valentino Gesmundo
Paral·lelament al creixement de la utilització dels telèfons mòbils intel·ligents, han proliferat tota mena d’aplicacions (anomenades apps). Es tracta d’aplicacions informàtiques pensades per ser utilitzades en dispositius mòbils de tota mena (telèfons intel·ligents, tauletes, etc.) i creades per satisfer tota mena de necessitats: de lleure, educatives, professionals, d’accés a serveis i un etcètera tan llarg com la inventiva dels seus creadors.
Hi ha molts llocs on es poden obtenir apps, però dominen el mercat Google Play (per a sistemes Android), AppleStore (per a sistemes iOS), Windows Store (per a smartphones amb sistema operatiu de Microsoft) i altres gairebé residuals com BlackBerry World, Amazon Appstore i F-Droid (aquest darrer especialitzat en apps per a Android sempre de codi lliure i programari obert).
El nombre d’apps disponibles, segons xifres de mitjan 2016, era d’uns 2.200.000 a Google Play, 2.000.000 a Apple Store, 669.000 a Windows Store, 600.000 a Amazon Appstore i 234.500 a BlackBerry Store. Tanmateix, al setembre del 2017, el nombre d’apps disponibles a Google Play era ja de 3.300.000, gairebé un 50% més només en un any.
I si el nombre d’apps és molt alt, també és elevat el nombre de descàrregues. Estimacions bastant acurades (és impossible disposar d’una mesura exacta) van indicar que l’any 2016 hi va haver uns 80.000 milions de descàrregues, mentre que l’estimació per al 2017 s’establia en una xifra de l’ordre de 160.000 milions, és a dir, el doble en tan sols dotze mesos.
Val a dir que la majoria d’aquestes apps són de descàrrega gratuïta i el seu nombre ha crescut des del 2010 (84%) fins al 2017 (95%). Per això, els programadors d’apps i les empreses que les creen i distribueixen cerquen la possibilitat d’obtenir ingressos per altres mitjans, fins i tot en les apps de pagament –que majoritàriament tenen un cost inferior als cinc o sis euros per descàrrega (i encara menys en la majoria dels casos). Una d’aquestes vies per a aconseguir ingressos és la que es fa sovint en els jocs: gratuïts de descàrrega, però que a mitja partida, o per a superar determinades pantalles, demanen contribucions (sovint inferiors a un euro). Tanmateix, com que es fa de manera repetida, en jocs d’èxit (per exemple, Candy Crush, saga de l’empresa King) amb milions d’usuaris, els beneficis poden ser astronòmics.