Al principi de gener es va conèixer la condemna a onze anys de presó i la prohibició d’exercir la professió de l’advocada Nasrin Sotudeh. Coneguda per la seva defensa dels drets humans i dels militants de l’oposició, l’advocada havia defensat nombrosos opositors arrestats després de la reelecció com a president de Mahmud Ahmadinejad el 2009. A mitjan febrer, algunes manifestacions antigovernamentals van reunir milers de persones a Teheran, poc més d’un any després de les manifestacions reprimides violentament del desembre del 2009, responent a la crida dels caps de l’oposició, l’exprimer ministre Mir Hussein Mussavi i l’expresident del Parlament Mehdi Karubi. Uns quants dies després, el Govern va convocar una manifestació multitudinària contra els caps de l’oposició.
A mitjan gener es va descobrir un nou jaciment de gas, el de Khayam, a l’est de la ciutat d’Assaluyeh, prop del Golf, amb 260.000 milions de m3 de reserva de gas, dels quals 210.000 milions són explotables. Amb un valor aproximat de 50.000 milions de dòlars, la seva producció podria arribar a 24 milions de m3 de gas per dia. L’Iran, que ocupa el segon lloc en reserves mundials de gas, només n’explota una petita part per a consum intern.
Després de la publicació d’un informe de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) en què es va informar de possibles activitats nuclears no declarades per l’Iran, al maig la Unió Europea i els Estats Units van acordar noves sancions. La UE va afegir a la llista d’entitats ja sancionades cent empreses més sospitoses de tenir lligams amb el programa nuclear i balístic de l’Iran. Els Estats Units van imposar noves sancions contra set empreses de diferents països vinculades a la producció d’armes de destrucció massiva o de míssils.
Pel que fa a les relacions exteriors del país, a mitjan febrer el president turc, Abdullah Gül, va visitar l’Iran. Acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, Ahmet Davutoglu, i d’una important delegació d’homes de negocis, la visita va tenir la finalitat de millorar els vincles econòmics, comercials i polítics entre els dos estats. La qüestió nuclear iraniana també es va abordar, i Turquia va assegurar la mediació per a facilitar el diàleg entre l’Iran, l’ONU i les grans potències, tot i que Turquia respecta les sancions decidides pel Consell de Seguretat de l’ONU contra l’Iran relacionades amb el tema nuclear.
Al final de juny, l’Iran, l’Afganistan i el Pakistan van organitzar una cimera contra el terrorisme. Reunits a Teheran, els presidents iranià, Mahmud Ahmadinejad, pakistanès, Asif Ali Zardari, i afganès, Hamid Karzai, es van comprometre a cooperar per a lluitar contra el terrorisme, rebutjant les intervencions estrangeres contràries a l’esperit de l’islam. Igualment, l’Iran i el Pakistan van donar suport al procés de reconciliació nacional iniciat pel Govern de Karzai a l’Afganistan.
Al juliol, l’Iran va signar amb la Xina una sèrie d’acords de projectes d’infraestructures per un import total de 4.000 milions de dòlars. Aquests acords concerneixen els àmbits de l’energia, l’aigua, la indústria, les mines i el medi ambient. Amb un volum d’intercanvis de 30.000 milions de dòlars l’any 2010, la Xina ha esdevingut el primer soci econòmic de l’Iran.