Reunió del Comitè de Sancions contra l’Iran del Consell de Seguretat de l’ONU, al juny
© ONU
L'11 de gener, Mostafa Ahmadi Roshan, especialista nuclear iranià, va ser assassinat a Teheran. Les autoritats iranianes van culpar de l'atemptat els Estats Units i Israel. La mort de Roshan es va produir al cap de poc que l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) anunciés que l'Iran havia iniciat la producció d'urani enriquit. Des del 2010, tres científics més relacionats amb el programa nuclear iranià han mort en accions similars.
La continuació de la negociació del programa nuclear iranià es va produir en un context d'increment de les pressions internacionals. Al final de gener, la Unió Europea va imposar un embargament gradual contra les compres de petroli iranià, congelant els actius del banc central i prohibint les transaccions, i al juliol va decretar l'embargament total sobre les compres i el transport del petroli iranià. A partir d'aquest mes, el tràfic petrolier iranià no queda garantit per les asseguradores europees. Per la seva banda, els Estats Units van aconseguir que l'Índia, Corea del Sud i el Japó, els tres principals clients asiàtics de l'Iran, reduïssin del 10% al 22% les seves importacions durant l'any 2012. A l'agost, els Estats Units van decretar noves sancions contra els bancs, les companyies d'assegurances i el transport per tal d'impedir la venda de petroli iranià, a més d'endurir les sancions financeres contra més de cinquanta empreses estatals iranianes. En paral·lel, a mitjan abril es van reprendre les negociacions entre l'Iran i el grup dels sis (Estats Units, Rússia, Xina, França i Gran Bretanya membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i Alemanya) amb l'objectiu que l'Iran deixi d'enriquir urani i respecti les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i les obligacions que emanen del tractat de no-proliferació nuclear.
En política interna, a la primera ronda de les eleccions legislatives celebrades al principi de març i boicotejades per l'oposició reformista, els conservadors partidaris de l'aiatol·là Ali Khamenei van obtenir el 75% dels escons. Amb una participació del 64%, les eleccions van significar la derrota dels partidaris del president Mahmud Ahmadinejad. Al principi de maig, en la segona ronda de les eleccions, es va confirmar el domini dels conservadors a la nova assemblea del Majlis. No obstant això, atès que només s'han renovat dos terços de l'assemblea, el poder dependrà de les aliances que facin els independents amb els partidaris d'Ahmadinejad o de Khamenei.
Al final de juliol es van conèixer les greus condemnes contra trenta-nou implicats en un gran escàndol financer. Quatre acusats van ser condemnats a mort, dos a cadena perpètua i la resta a penes que arriben als 25 anys. La majoria dels acusats van ser condemnats per corrupció i enriquiment personal. L'escàndol, revelat al final del 2011, va alimentar la batalla política entre el sector ultraconservador del règim, que domina el Parlament i el sistema judicial i era partidari d'un càstig exemplar, i el president Ahmadinejad.
A l'agost es va produir un doble terratrèmol al nord del país, que va causar més de 300 víctimes mortals i 3.000 ferits. Els sismes van afectar més de 10.000 habitatges a 230 ciutats i pobles.
A Teheran, a l'agost, es va celebrar la 16a cimera del Moviment de Països No Alineats, en la qual van participar 29 caps d'estat o de govern i representants ministerials dels 120 membres de l'organització. Muhàmmad Mursí, el primer dirigent egipci que visitava l'Iran des del 1979, es va enfrontar amb els iranians en denunciar la repressió del règim "il·legítim" de Baixar al-Assad, a Síria. En la mateixa cimera, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, va demanar a l'Iran respectar les resolucions del Consell de Seguretat i aturar la producció d'urani enriquit. En la declaració final de la cimera, els participants van afirmar el dret de tots els països a l'energia nuclear pacífica i el rebuig a les sancions unilaterals i a les amenaces militars.