Al final de febrer es van reprendre les negociacions, suspeses des del juny del 2012, entre l’Iran i els cinc membres permanents del Consell de Seguretat i Alemanya (grup 5+1) sobre el programa nuclear del país. En el transcurs de les discussions, el grup 5+1 va presentar una oferta de reducció de certes sancions bancàries sobre el comerç d’or i sobre la indústria petroquímica a canvi de concessions de l’Iran.
A les eleccions presidencials celebrades a mitjan juny, Hassan Rouhani, religiós moderat, va assolir la victòria amb el 50,7% dels vots, superant àmpliament els tres principals candidats conservadors: l’alcalde de Teheran, Mohammad Bagher Ghalibaf (16,5%), l’actual responsable de les negociacions sobre el programa nuclear del país, Saïd Jalili (11,4%), i l’excap dels Guardians de la Revolució, les tropes d’elit del règim, Mohsen Rezai (10,6%). La divisió dels conservadors, que van presentar cinc candidats, va afavorir l’elecció de Rouhani. Amb una participació del 72,7%, aquesta elecció va significar el retorn dels moderats i els reformistes al Govern després del mandat de Mahmud Ahmadinejad. Rouhani es va comprometre a agilitzar el diàleg amb Occident i va formar un Govern al principi d’agost compost de tecnòcrates i moderats per millorar l’economia i restablir les bones relacions amb els països occidentals. Aquests darrers anys, l’embargament contra l’Iran per forçar-lo a negociar el seu programa nuclear ha reduït a menys de la meitat els seus ingressos provinents de l’exportació de petroli, ha fet caure el valor de la moneda i ha incrementat un 40% la inflació. Efectivament, al mes de setembre les relacions amb els Estats Units, interrompudes durant tres dècades, van fer un canvi històric arran d’una conversa telefònica entre Rouhani i el president nord-americà Barack Obama poc després d’una reunió entre John Kerry, secretari d’estat, i Javad Zarif, ministre iranià d’Afers Estrangers.