L’acord de Ginebra sobre el programa nuclear iranià va entrar en vigor a mitjan gener. Aquest text preveu la congelació d’una part de les activitats nuclears del país durant sis mesos, sota la supervisió de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, a canvi de l’aixecament parcial de les sancions internacionals, tal com es va preveure al pla d’acció firmat al final del 2013 amb el grup 5+1 (Xina, Estats Units, França, Regne Unit, Federació Russa i Alemanya). La Unió Europea, per la seva part, també va aixecar les sancions contra l’Iran que prohibien l’adquisició i el transport de productes petroquímics, el comerç d’or i metalls preciosos i les transferències financeres, mentre que els Estats Units van anunciar igualment l’aixecament de la congelació dels béns en dòlars. Al febrer, es va iniciar una nova ronda negociadora, que va prosseguir al llarg de l’any, per tal de concloure un acord definitiu que garantís la naturalesa pacífica del programa i permetés l’aixecament de totes les sancions internacionals i la normalització de les relacions diplomàtiques entre l’Iran i els Estats Units.
Al març, el president iranià Hassan Rouhani va visitar el sultanat d’Oman, on va tractar amb el sultà Qabus sobre cooperació bilateral en el terreny del petroli, el gas i el sector siderúrgic, i la situació regional. També es va signar l’acord per a construir un gasoducte submarí entre ambdós països.
Com a reacció a l’agreujament del conflicte a Síria a prop de la frontera libanesa provocat per l’ofensiva de l’EI (Estat Islàmic), el Govern iranià va decidir, al setembre, lliurar material militar a l’exèrcit libanès. Aquesta mesura es va afegir a l’enviament que es va fer al mes d’agost al Govern regional kurd i al Govern iraquià. Aquestes accions van tenir lloc en el context de reducció de les tensions amb l’Aràbia Saudita arran la trobada entre els ministres d’Afers Estrangers dels dos països, al setembre.