La indignació de l’Iran per l’execució al gener, a càrrec de l’Aràbia Saudita, de Nimr Bàkir al-Nimr, un clergue xiïta crític amb les autoritats de Riad, va provocar que l’ambaixada saudita a Teheran fos atacada, i es va obrir una crisi bilateral i regional. El ministre d’Afers Estrangers saudita, Àdil al-Jubair, va anunciar la ruptura de relacions diplomàtiques amb l’Iran, i els dos països van evidenciar el seu antagonisme durant la cimera de l’Organització de la Conferència Islàmica (OCI), celebrada a l’abril a Istanbul. L’aprovació d’un comunicat final en el qual l’OCI va acusar l’Iran de donar suport al terrorisme i interferir en els assumptes regionals va motivar que el president iranià, Hassan Rouhani, no assistís a la cerimònia final.
En el context internacional, al gener es van aixecar les sancions imposades per les Nacions Unides a l’Iran pel seu programa nuclear una vegada l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) va certificar que el país complia amb les seves obligacions de l’acord firmat el 2015 amb els EUA i cinc grans potències més. Malgrat això, l’Iran va seguir sotmès a altres sancions dels EUA en vigor des de la presa de l’ambaixada nord-americana a Teheran el 1979.
El retorn iranià als mercats internacionals –posseeix les quartes reserves de petroli del món i les segones de gas– va despertar possibilitats de negoci. Així, la visita del president iranià, Hassan Rouhani, a París va concloure amb 20 acords comercials, entre els quals cal citar, la venda de 118 aparells Airbus per valor de 25.000 milions d’euros i l’acord amb la petroliera Total per a extreure fins a 200.000 barrils diaris de l’Iran.
Pel que fa a la política interna, al maig es va inaugurar el 10è Parlament iranià, en què per primera vegada hi ha més dones (14) que clergues. Després d’una primera volta de les eleccions, al febrer, i d’una segona, a l’abril, el president Rouhani va ser el guanyador indiscutible, ja que els candidats reformistes i moderats que li donaven suport expressament van aconseguir 37 escons dels 68, mentre que els conservadors van obtenir 22 diputats.
Tanmateix, Human Rights Watch (HRW) va acusar els Guardians de la Revolució iranians de pressionar i oferir incentius financers o la residència legal a l’Iran, des del novembre del 2013, a afganesos indocumentats que resideixen al país –més de dos milions– per a anar a lluitar a Síria. Igualment, es va denunciar que prop de mil condemnats a mort van ser executats el 2015, incloent-hi menors d’edat o condemnats per adulteri.
En el camp econòmic, a l’agost, les autoritats iranianes van admetre que el seu sistema bancari tenia 50 milions de comptes sense titulars correctament identificats, fet que es va convertir en un dels principals esculls en la lluita del Govern contra la corrupció.
Al juliol milers de persones van acomiadar Abbas Kiarostami, director de cinema, poeta i artista plàstic, mort a París.