En política exterior, l’Iran va continuar implicat en la guerra de Síria. A finals de gener, l’Iran, Rússia i Turquia van acordar posar en marxa un alto el foc, signat al desembre, entre el Govern sirià i les forces rebels, i establir-ne els mecanismes de verificació.
La tensió amb els Estats Units va quedar manifesta al llarg de l’any. A final de gener, l’Iran va prohibir l’entrada de nord-americans al país en resposta a l’ordre executiva del president Trump que prohibia viatjar als EUA persones de set països musulmans, inclòs l’Iran. Al febrer, l’Administració nord-americana va anunciar noves sancions contra l’Iran per fer proves amb míssils balístics, encara que les autoritats iranianes van afirmar que no violaven la Resolució 223 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides ni l’acord nuclear 5+1 que es va signar l’any 2015, que prohibia la producció de míssils amb capacitat per a portar armes nuclears. Els Estats Units van condemnar enèrgicament les proves fetes per l’Iran malgrat que l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA) va expressar que l’Iran estava complint l’acord nuclear. D’altra banda, a final de març, l’Iran va imposar sancions contra 15 empreses nord-americanes, a les quals va acusar d’abusos de drets humans i de cooperar amb Israel.
En política interna, a l’abril, l’expresident Mahmud Ahmadinejad va presentar la seva candidatura al Consell de Guardians de la Revolució per a les eleccions presidencials del maig, però finalment no se li va permetre concórrer-hi. La reelecció d’Ahmadinejad el 2009 va ocasionar protestes massives i grans crítiques de tots els sectors, fins i tot els tradicionalistes i el líder suprem, Ali Khamenei. Al maig, el president Hassan Rouhani va aconseguir la reelecció com a president amb més d’un 57% dels vots emesos. En aquest context, la seguretat es va deteriorar, i al juny diverses persones van morir com a conseqüència d’un atac coordinat contra el Parlament i el mausoleu de l’aiatol·là Khomeini en un atemptat reivindicat per l’Estat Islàmic.