La distensió entre els Estats Units i l’Iran va finalitzar quan el president Trump va anunciar, al maig, la seva retirada de l’acord sobre el programa nuclear iranià del 2015. L’Iran, per la seva banda, va alertar que tornaria a processar urani enriquit si l’acord fracassava, malgrat que les altres potències –el Regne Unit, França, Rússia i la Xina– el van continuar avalant. Els efectes immediats de l’anunci nord-americà van ser la caiguda de la moneda iraniana al llarg de l’any i l’increment de la inflació. Mesos més tard, els Estats Units va reprendre les sancions contra l’Iran, que es van aprovar a l’agost i al novembre i que afecten el sector de l’aviació, l’or i la moneda, el sector exportador de petroli i el sistema bancari. Com que els països i les empreses no americanes també s’arrisquen a multes molt grans si continuen fent negocis amb l’Iran, al desembre, el president iranià, Hassan Rouhani, va denunciar la decisió de Trump de reimposar sancions, qualificant-la de terrorisme econòmic. També va acusar els Estats Units de fomentar la por d’altres països per a impedir que facin inversions a l’Iran.
Tot i que el país no pateix els mateixos problemes de violència terrorista que la regió, al setembre, homes armats van obrir foc contra una desfilada militar a Ahvaz, a la província del Khuzestan, amb majoria de població d’origen àrab. Una organització nacionalista àrab, juntament amb el Daesh, va reivindicar l’atemptat que va causar 25 morts i desenes de ferits.