La presència nord-americana a l’Iraq encara es va mantenir, tot i el traspàs del control de Bagdad i de les principals ciutats a les forces armades iraquianes
© United States Army
La vida del país al llarg de l'any va estar marcada per la inestabilitat i la violència. El dia 1 de gener, l'exèrcit dels EUA va lliurar a les autoritats iraquianes el control de la Zona Verda, un sector internacional molt ben protegit de Bagdad. El lliurament es va produir només hores després de l'expiració del mandat de l'ONU que autoritzava la presència a l'Iraq de soldats de la coalició internacional, encapçalada pels Estats Units, i en el marc de l'acord de seguretat amb els Estats Units adoptat al desembre del 2008. En virtut d'aquest acord, els 140.000 soldats nord-americans desplegats a l'Iraq deixaran el sòl iraquià el 2011.
En el marc de la normalització de la vida política, el 31 de gener es van celebrar eleccions provincials a l'Iraq --en 14 de les 18 províncies que té el país, perquè a les tres províncies kurdes i a Kirkuk se celebraran posteriorment--. La llista de la Coalició per l'Estat de Dret, del primer ministre xiïta, Nuri al-Maliki, va ser la guanyadora, a més de ser el partit més votat en 8 de les 9 províncies xiïtes i d'obtenir, a Bagdad, el 38% dels vots, per davant dels aliats del clergue radical xiïta Muqtada al-Sadr; a Bàssora, la segona ciutat del país, els partidaris de Nuri al-Maliki van obtenir el 37% dels vots. El gran perdedor va ser el Consell Suprem Islàmic de l'Iraq, d'Abdul Aziz al-Hakim, que va obtenir l'11,6% dels vots. La participació va ser del 51%.
Al principi de febrer, el Parlament del Kurdistan autònom iraquià va aprovar una sèrie d'esmenes a la llei electoral, i va elevar el nivell de representació de dones del 25 al 33% i va reservar 5 places per als turcmans i 5 per als cristians siríacs i caldeus. També va aprovar canviar el nom de la institució parlamentària, Consell Nacional del Kurdistan Iraquià, pel de Parlament del Kurdistan a l'Iraq. Al final de juliol es van celebrar eleccions presidencials i legislatives al Kurdistan iraquià. Massud Barzani, el president, va ser reelegit amb el 69,6% dels vots perquè la llista Kurdistania formada pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), dirigit per Barzani, i la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), fundada pel president iraquià Jalal Talabani, va guanyar la majoria absoluta al Parlament amb el 57% de vots. La llista de dissidents Goran ('canvi', en kurd), dirigit per l'exnúmero dos de la UPK, Nucherwan Mustapha, va obtenir el 23,6% dels vots i es va convertir, per primera vegada des de les primeres eleccions kurdes el 1992, en una força real d'oposició al Parlament. L'índex de participació va arribar al 78,5%, enmig d'una situació de tensió entre els kurds i el Govern central de Bagdad pel control dels territoris rics en petroli del nord del país.
Malgrat aquests signes de normalitat, al llarg de l'any hi va haver nombrosos atemptats. Al març, quatre grans atacs a Bagdad van ocasionar la mort de 160 persones. A l'abril, una sèrie coordinada de sis atemptats amb cotxes bomba van provocar 34 morts i 140 ferits als mercats de Bagdad, mentre que al sud de la capital iraquiana un suïcida va matar 9 milicians del grup sunnita Sahwa i diversos atemptats suïcides al voltant de Bagdad van causar la mort a gairebé 200 persones. El mateix mes, 10 policies van morir i 22 van resultar ferits en un atac suïcida a Kirkuk, ciutat del nord on es desenvolupa una lluita de poder entre les comunitats kurdes, àrabs i turcmanes. Per la seva banda, les forces iraquianes van anunciar la detenció del líder d'al-Qaida a l'Iraq, Abu Omar al-Baghdadi. El 22 de juny, un atemptat, el més mortífer des de feia un any i mig, va matar 72 persones a la regió de Kirkuk. Només dos dies després, 55 persones van morir en un atac contra un mercat del districte xiïta de Sadr City, al nord de Bagdad, i el 30 de juny, un altre cotxe bomba va matar almenys 32 persones i en va ferir més de 100 a Kirkuk.
Precisament el 30 de juny, en virtut de l'acord de seguretat entre l'Iraq i els Estats Units, les forces armades iraquianes van recuperar el control de Bagdad i les principals ciutats, de manera que els 130.000 soldats nord-americans hauran de demanar permís al Ministeri de Defensa iraquià per a realitzar operacions fora dels seus campaments.
Altres atemptats van sacsejar el país a l'agost. El dia 10, almenys 40 persones van morir i més de 200 van resultar ferides en una sèrie d'atacs a Bagdad i Mossul, al nord de l'Iraq. El 13, un doble atemptat suïcida a la ciutat de Sinjar, de majoria yazid, va matar 17 persones al nord-oest, i el 16 van morir 8 persones en un mercat en un barri xiïta de Bagdad. Finalment, el 19 d'agost, sis atemptats coordinats amb bomba i foc de morter van provocar la mort de 95 persones i 500 ferits a la Zona Verda de Bagdad. Els terroristes, pertanyents a l'Estat Islàmic de l'Iraq, la branca iraquiana d'al-Qaida, es va atribuir la responsabilitat d'aquests atacs.
Mentrestant van continuar els judicis contra antics dirigents del règim de Saddam Hussein. Al març, es van conèixer les condemnes contra Alí el Químic i Tariq Aziz per crims contra la humanitat. L'exviceprimer ministre Alí Hassan al-Majid, conegut com Alí el Químic, va ser condemnat per tercera vegada a mort pel Tribunal Especial iraquià. Tariq Aziz, exministre de Relacions Exteriors, va ser absolt, però encara té causes pendents, com l'acusació d'implicació en la mort de desenes de xiïtes el 1999 a Bagdad i Najaf. El mateix mes, en un altre judici, tots dos van ser condemnats a 15 anys de presó per crims contra la humanitat per la seva responsabilitat en l'execució de 42 comerciants iraquians el 1992.