Uns 50.000 soldats nord-americans es van quedar a l’Iraq per donar suport a les tropes iraquianes, després de la finalització oficial de la missió de combat
© U.S. Army / Daniel Herrera
A mitjan gener es va signar a Bagdad un memoràndum d’acord sobre una associació energètica estratègica entre la Unió Europea i l’Iraq. El Programa d’Acció per al període 2010-15 defineix les prioritats per a la cooperació futura: desenvolupament d’una política energètica en benefici del poble iraquià i la seguretat dels abastiments energètics entre les diferents parts. L’Iraq, que ocupa el tercer lloc mundial en reserves provades de petroli i que podria ser el proveïdor de gas natural per al corredor sud-asiàtic, es convertiria en un pont energètic entre l’Orient Mitjà, la Mediterrània i la Unió Europea.
Entre el gener i el febrer es van produir una sèrie d’atacs mortals a l’Iraq, enmig d’una crisi política davant la proximitat de les eleccions parlamentàries i en una clima de tensió entre les diferents faccions. En el primer, una atacant suïcida va matar 41 pelegrins xiïtes i va ferir 106 persones a prop de Bagdad; en el segon, una setmana després, una sèrie d’atacs coordinats al centre de Bagdad van ocasionar 36 morts. En el tercer, 17 pelegrins xiïtes van morir i 116 van resultar ferits en un altre atac a la ciutat santa de Kerbala. A la mateixa ciutat, el dia 5 de febrer, l’últim dia del pelegrinatge que commemora la mort de Saddam Hussein, un projectil de morter va caure sobre la multitud i va matar 31 persones i en va ferir 150.
El Comitè per a la Responsabilitat i la Justícia, establert pel Parlament el 2008 per continuar amb la desbaazificació, al gener va desqualificar més de 500 candidats a les eleccions de març, la qual cosa va provocar la còlera de les llistes laiques i de la comunitat sunnita; només es va permetre la participació en les llistes d’un petit grup de candidats proposats. Finalment, l’Aliança Iraquiana, laica, d’Iyad Aqawi va guanyar les eleccions parlamentàries. La llista de l’exprimer ministre iraquià integrada per xiïtes i sunnites, amb el suport de la minoria sunnita i els iraquians que rebutgen els partits religiosos, va obtenir 91 escons. L’Aliança per l’Estat de Dret (AED) del sortint primer ministre Nuri al-Maliki, i també amb el suport de xiïtes i sunnites, així com d’independents, va quedar en segon lloc, amb 89 escons. L’Aliança Nacional Iraquiana (ANE), que reuneix els partits religiosos xiïtes, va quedar en tercer lloc amb 70 escons, mentre que l’Aliança del Kurdistan, que integra els dos principals partits kurds, va obtenir 43 escons. Es van cridar 20 milions d’iraquians per renovar l’Assemblea Nacional del país i la participació va ser del 62,4%.
A l’abril, es va produir una onada d’atacs contra els xiïtes. Després de la mort de dos líders d’al-Qaida a l’Iraq, Abu Omar al Baghdadi i Abu Ayyub al-Masri, en un atac iraquià-nord-americà, la violència terrorista es va duplicar al país. Gairebé 60 persones van morir en 6 atemptats a Bagdad.
Al juliol, en un context de judicis contra exfuncionaris del règim de Saddam Hussein i en espera de la formació d’un Govern, es va produir una altra sèrie d’atacs mortals. En 2 dies més de 70 persones van morir en atemptats contra els fidels que commemoraven la mort de l’imam Mussa Kadhim, un dels pelegrinatges principals de l’islam xiïta. A mitjan mes, un doble atemptat suïcida va matar 48 persones i va deixar prop de 40 ferits al sud-oest de Bagdad i a la província d’Anbar, prop de la frontera amb Síria. Les víctimes eren majoritàriament membres de les Sahwa, milícia sunnita coneguda com els Fills de l’Iraq, que lluita al costat de les forces governamentals contra al-Qaida a l’Iraq. Poc després, 30 persones van morir en un atemptat suïcida prop d’una mesquita xiïta a Baquba, al nord de Bagdad; i, al final de mes, 25 persones van morir en atacs contra el canal satèqit Al-Arabia i contra la policia i pelegrins a la ciutat santa xiïta de Kerbala, i 30 més en atacs contra les forces de seguretat i en un barri sunnita al nord de Bagdad.
D’altra banda, exalts funcionaris de Saddam Hussein van comparèixer davant un tribunal iraquià. A final d’octubre, Tariq Aziz va ser condemnat a mort per la seva responsabilitat en la repressió de xiïtes a la ciutat de Doujail, al nord de Bagdad, el 1982. També van ser condemnats a la mateixa pena capital l’exministre d’Interior Saadun Shaker, i l’exsecretari de Saddam Hussein, Abid Hamud.
Si al mes de juliol prop de 400 civils van morir per l’onada de violència, al principi d’agost una sèrie d’atemptats amb bombes van matar més de 200 persones i van ferir-ne diversos centenars. El pitjor va ser a Bàssora, en què tres explosions van devastar un mercat, amb un balanç de 43 persones mortes i gairebé 200 ferits. Aquests atacs portaven el segell de la branca iraquiana d’al-Qaida, que també va anunciar el llançament d’atacs contra els jutges de Bagdad i de la resta del país en represàlia per les condemnes a mort de sunnites.
El 31 d’agost, els Estats Units van finalitzar oficialment la seva missió de combat a l’Iraq, 7 anys i mig després del començament de la guerra, d’acord amb el termini fixat pel president Barack Obama. En virtut d’un acord de seguretat signat entre Bagdad i Washington, els 50.000 soldats nord-americans que encara restaven al país, amb la missió de defensar i donar suport a les tropes iraquianes, haurien de marxar del país al final d’any.
El 31 d’octubre un comando armat vinculat a al-Qaida va irrompre a l’església catòlica siriana de Sayidat al Najat, al centre de Bagdad, mentre més d’un centenar de fidels seguien la missa. Els terroristes, que reclamaven l’alliberament d’activistes gihadistes empresonats a l’Iraq i Egipte, van matar dos religiosos i van prendre els fidels com a ostatges. Les autoritats iraquianes van ordenar l’assalt de l’església, en el qual 52 persones van morir i més de 60 van resultar ferides. Pocs dies després, al novembre, una dotzena d’atemptats amb cotxe bomba als barris xiïtes de Bagdad van matar 60 persones i en van ferir més de 300.