Al llarg de l’any més de 47.000 soldats nord-americans van abandonar l’Iraq
© U.S. Army / Lynette Hoke
Al gener es va produir una nova sèrie d’atemptats contra les forces de seguretat i la comunitat xiïta que van ocasionar més de 150 morts i centenars de ferits a Tikrit, Bakuba, Karbala i Bagdad. Els atemptats van prosseguir al llarg del febrer a Samarra, que van provocar una cinquantena de morts i, al maig, a Hilla, Kirkuk i Bagdad, amb més de 60 víctimes mortals. A l’agost, una sèrie d’atemptats en una quinzena de ciutats va deixar més de 70 morts. Les ciutats de Kut, Tikrit, Bagdad, Najaf, Kirkuk, Ramadi, Karbala, Khan Beni Saad i Balada van ser les primeres a patir atemptats suïcides amb cotxe bomba. Els atemptats també van colpejar Taji, Iskandariya, Mossul, Balad i diverses localitats de la província de Diyala, Bakuba especialment. L’atac més homicida, un doble atemptat a Kut, al sud-est de Bagdad, va provocar 40 morts i 65 ferits. Els atemptats es van produir al mes del ramadà i poc abans de la sortida de 47.000 soldats americans del país.
En aquest ambient, al febrer hi van haver manifestacions contra el Govern. Les reivindicacions socials en van ser l’origen, en un país sotmès a penúries alimentàries i a talls elèctrics freqüents. El 16 de febrer, a Kut, al sud de Bagdad, prop de 2.000 manifestants es van reunir davant la seu del governador amb la finalitat d’exigir-ne la dimissió. Tres persones van morir en els enfrontaments. El 17, la protesta es va estendre al Kurdistan autònom: a Sulaymaniya. Tres mil persones es van manifestar contra el monopoli del poder polític i econòmic dels dos principals partits de la regió, el Partit Democràtic del Kurdistan i la Unió Patriòtica del Kurdistan. El 18, un miler de persones reunides a Bàssora, segona ciutat del país, al sud-est de Bagdad, van demanar la dimissió del governador de la província.
Al final de maig va finalitzar la presència militar britànica a l’Iraq, on un total de 178 soldats britànics han perdut la vida. Iniciada l’any 2003, en el moment de la controvertida invasió que va provocar la caiguda de Saddam Hussein, en l’actualitat la seva missió era formar la marina iraquiana per a la protecció de les instal·lacions petrolieres.
Al final d’agost, el Govern va adoptar un projecte de llei sobre el petroli i el gas, pendent que l’aprovi el Parlament. El text pretén reglamentar el sector dels hidrocarburs i repartir les responsabilitats relatives a la producció entre Bagdad i les províncies. Les discrepàncies se centren en el desig del Govern central de controlar la gestió dels recursos petroliers i el de les autoritats provincials del Kurdistan, regió rica en hidrocarburs, que volen tenir el control de les seves riqueses i ja han firmat acords amb grups petroliers. L’Iraq produeix aproximadament 2,7 milions de barrils diaris, del quals s’exporten aproximadament 2,1 milions. El 90% dels ingressos per exportació del país pertanyen al sector petrolier.