Al final de març va tenir lloc una cimera de la Lliga Àrab a Bagdad, la primera celebrada a aquest país des del 1990, que oficialitzava, així, el retorn del país a la comunitat de països àrabs. La guerra a Síria va ser el tema central de la cimera, entorn de la qual els països àrabs es van mostrar dividits. Els països del golf Pèrsic, especialment l'Aràbia Saudita i Qatar, eren partidaris d'armar l'oposició siriana, mentre que la resta optaven per la via diplomàtica. Síria no va participar en la cimera, ja que està suspesa per la violenta repressió contra la població. En el comunicat final es va realitzar una crida al règim sirià i a l'oposició per tal d'obrir un diàleg, rebutjant, al mateix temps, tota intervenció militar. A la cimera també va participar l'emir de Kuwait, Sabah al-Àhmad al-Sabah, la qual cosa indica la reconciliació amb l'Iraq vint anys després de la guerra del Golf.
L'11 de maig es va signar a Brussel·les l'acord de cooperació entre la Unió Europea i l'Iraq. Aquest acord reforça les relacions comercials i promou les inversions al país, per tal d'integrar-lo en l'economia mundial. L'acord preveu àrees de cooperació que inclouen també la sanitat, l'educació, el medi ambient, l'energia, la defensa dels drets humans i la lluita contra el terrorisme i la proliferació d'armes de destrucció massiva.
Al juny es va produir al país una sèrie mortífera d'atemptats antixiïtes a diferents ciutats (Bagdad, Hilla, Karbala, Azízia, Balad, Baquba, Fallujah, Hit, Kirkuk i Mossul), en què van morir setanta-dos pelegrins d'aquesta comunitat que commemoraven l'aniversari de la mort de Mussa al-Kàdhim, setè dels imams venerats pel xiisme duodecimà, que reuneix milers de fidels cada any a Bagdad. Els atemptats, que van ser reivindicats per al-Qaida, es van produir enmig d'una crisi política, impulsada per al-Iraqiya, el bloc laic controlat pels sunnites, i pels dirigents kurds i el bloc del cap xiïta Muqtada al-Sadr, aliats del Govern, que acusaven el primer ministre, Nuri al-Maliki, de monopolitzar el poder. Aquesta crisi va paralitzar el Parlament, on des de llavors no es pot aprovar cap llei excepte els pressupostos, i l'acció del Govern de coalició. Davant la situació, al-Maliki va amenaçar a final de mes amb una convocatòria anticipada d'eleccions per tal de posar fi a la crisi.
El mes de juliol va ser el més violent dels darrers dos anys. Els atemptats a la capital i a diferents ciutats van ocasionar 325 morts i 700 ferits. Van ser reivindicats per al-Qaida, que ja havia anunciat a l'abril una ofensiva durant el ramadà.
Al setembre es va conèixer la condemna a mort del vicepresident iraquià Tariq al-Haixamí, refugiat a Turquia. Al-Haixamí, un dels polítics sunnites més importants del país, líder del bloc al-Iraqiya, que havia denunciat el primer ministre al-Maliki per autoritarisme i apropiació del poder, va ser condemnat per les autoritats iraquianes per haver encarregat els assassinats d'un advocat i un general. Paral·lelament, una altra onada d'atemptats va ocasionar la mort de més de 100 persones a Nasiriya. Les autoritats van arrestar divuit persones suposadament membres del grup Tajdid, dirigit per Tariq al-Haixamí.
Dos anys després de la retirada de les tropes nord-americanes, el país continua vivint una situació d'inestabilitat política.
A l'octubre, el primer ministre, al-Maliki, va visitar Rússia per parlar d'energia, defensa i el conflicte a Síria. Els dos països són partidaris d'una solució política a la guerra de Síria i de la cooperació bilateral en la protecció de les fronteres iraquianes. També van signar una sèrie de contractes de venda d'armes.