L’empresa Gazprom va signar un nou contracte d’explotació de petroli amb el Govern autònom kurd (vista de la ciutat de Zakho, Kurdistan iraquià)
© Gazprom
Les institucions polítiques van estar pràcticament paralitzades a causa de les tensions entre els xiïtes i la minoria sunnita i entre els kurds i el Govern central. Al llarg del mes de gener es van succeir manifestacions antigovernamentals que exigien l’abolició de lleis antiterroristes, suposadament dirigides contra la comunitat sunnita, i l’alliberament de presoners que no tenien imputacions. El mateix mes, una onada d’atemptats, reivindicats per la branca iraquiana d’Al-Qaida, va fer prop de 100 víctimes a Kirkuk i Tuz Khurmatu, dues ciutats del nord del país situades a l’epicentre del conflicte sobre la repartició del petroli entre la regió autònoma del Kurdistan i el poder central. En aquest context, al final de febrer, l’empresa russa Gazprom va signar un contracte d’extracció de petroli al Kurdistan iraquià, de manera que controlarà el 80% del jaciment de Halajaba, que té unes reserves estimades de 100 milions de tones. El Govern iraquià es va mostrar descontent amb la signatura de contractes entre les companyies estrangeres (Gazprom ja era present als jaciments de Garmian i Shakal, situats a la mateixa zona) i el Govern autònom kurd sense sol·licitar el seu acord.
En un context de crisi política i d’atemptats, al final d’abril es van celebrar eleccions en 12 províncies –no es van celebrar en les 3 províncies de la regió autònoma del Kurdistan, Al-Anbar i Nínive–, amb una participació del 51%. La Coalició per un Estat de Dret, del primer ministre Nuri al-Maliki, va obtenir la majoria dels escons en els consells de Bagdad, Karbala, Babilònia, Bàssora, Zi Qar, Muthanna i Diwaniya, totes de majoria xiïta. La campanya electoral va estar marcada per la violència, i catorze candidats van ser assassinats al gener. El mes d’abril, però, va ser el més letal des de juny del 2008, amb un balanç de més de 700 morts, segons l’ONU. La violència va continuar al llarg de l’any i, segons dades del mateix organisme, es van comptabilitzar almenys 5.700 civils morts, el doble que el 2010.
D’altra banda, l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans va demanar a l’Iraq, al mes d’octubre, que aturés totes les execucions i commutés les sentències a mort de centenars de persones acusades pel Govern de terrorisme o delictes greus contra civils. El nombre d’execucions a l’Iraq es va situar en 140 (2013), superior a les xifres del 2012 (123), i sobretot del 2010 (18).