La guerra i la ineficàcia de les autoritats per fer-hi front van continuar al llarg de l'any. Al final del febrer es va iniciar una gran ofensiva de grups xiïtes, sense èxit, a la ciutat de Mossul, controlada per l'Estat Islàmic (EI), d'on més de mig milió de persones havien fugit el 2014, quan la van capturar. La destrucció del patrimoni històric i cultural va ser devastadora a tot el país, ja que l'EI va destruir la biblioteca pública de Mossul i va cremar més de 8.000 llibres antics i manuscrits, i, al març, els complexos arqueològics assiris de Nimrud i Hatra. La persecució i les matances de cristians i altres minories religioses també van ser una constant en l'acció d'aquest grup, així com els atemptats suïcides o amb cotxe bomba, que van matar centenars de persones.
Amb l'ajut de tropes i assessors de l'Iran i el suport aeri de la coalició liderada pels Estats Units, les forces iraquianes, les milícies xiïtes iraquianes i els líders tribals que s'oposen als radicals van iniciar al març una ofensiva contra l'EI a Tikrit, la ciutat natal de Saddam Hussein, la qual van recuperar a l'abril.
L'EI, per la seva banda, va iniciar al maig el setge i la conquesta de Ramadi, a l'oest de Bagdad. Una milícia xiïta iraquiana va iniciar moviments cap a aquesta ciutat, amb el suport de l'aviació de la coalició internacional atacant posicions de l'EI, però al novembre encara no l'havien recuperat.
A l'agost, enmig d'altes temperatures --50 °C--, el mal estat de la xarxa elèctrica va generar una onada de protestes que es van convertir en una crítica contra el Govern i la seva corrupció. Aquestes accions van fer que el primer ministre, Haydar al-Ibadí, anunciés mesures anticorrupció i una remodelació del Govern i abolís tres vicepresidències i el càrrec de tres viceprimers ministres, així com els llocs de treball governamental de xiïtes, sunnites i kurds basats en quotes confessionals. El Parlament va aprovar per unanimitat aquesta reforma a l'agost.