La guerra contra l’Estat Islàmic (EI) va continuar al llarg de l’any. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va assegurar al març que la reconciliació entre els diferents elements religiosos i ètnics de la societat iraquiana era fonamental per a derrotar el grup terrorista. El primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, va dir que la visita de Ban i dels presidents del Banc Mundial (BM), Jim Yong Kim, i del Banc Islàmic de Desenvolupament (BID), Àhmad Muhàmmad Alí, cercava també ajudar el país a engegar reformes econòmiques i polítiques. El president del BM va anunciar l’oferta de 250 milions de dòlars a l’Iraq perquè es pugui recuperar l’estabilitat a les zones que han estat alliberades de l’EI.
Al llarg de l’any l’exèrcit iraquià va portar a terme diverses ofensives per a expulsar l’EI de la província septentrional de Nínive i de la seva capital, Mossul, el principal bastió dels gihadistes a l’Iraq. La superfície de territori iraquià controlat pel grup terrorista Estat Islàmic (EI) va disminuir del 40% al 14%, segons va informar el portaveu del Govern de l’Iraq, Saad al-Hadithí, al maig, i a mitjan any, les forces iraquianes van alliberar el bastió de l’EI a l’est del país, Al-Fal·luja.
L’Iran i l’Iraq, protagonistes entre el 1980 i el 1988 d’una de les guerres més llargues i despietades de les disputades a tot el món després de la Segona Guerra Mundial, enguany es van mostrar com a aliats a l’Orient Mitjà. La mostra d’aquesta sintonia va ser la visita a l’Iran, al maig, del president iraquià, Fuad Masum, i de diversos ministres per a fomentar aquesta relació, que va portar Bagdad no solament a afavorir les polítiques regionals iranianes, sinó fins i tot a enfrontar-se a Washington per a mantenir el seu suport a Teheran. Recíprocament, l’Iran va enviar la seva Guàrdia Revolucionària a combatre l’EI a petició del Govern iraquià des d’un primer moment, i la seva presència va ser clau per a recuperar territoris i donar consistència a les milícies i a l’exèrcit regular iraquià. En el conflicte al Iemen, l’Iran i l’Iraq es van unir en la seva condemna als bombardejos de la coalició liderada per Riad i en el seu suport polític a les milícies houthis. La decisió del Congrés dels EUA d’autoritzar el lliurament d’armes a les milícies kurdes i sunnites de l’Iraq, sense informar Bagdad, va despertar el rebuig unànime i vigorós dels dos governs.
El Parlament iraquià va rebutjar de nou la presència al seu país de tropes turques, a les quals va considerar forces d’ocupació, després que Turquia renovés la missió de les seves forces a Síria i l’Iraq per un any més, on té desplegats al voltant de 300 soldats amb vehicles blindats i tancs en una caserna a la zona de Bashiqa, al nord de Mossul.
Des del començament del 2014 almenys 18.800 civils han estat assassinats en el conflicte bèl·lic a l’Iraq, i, arran de la darrera ofensiva sobre Mossul, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va avisar que unes 700.000 persones probablement fugiran de la ciutat, fet que provocarà un nou drama humà. En el marc de la guerra, al juny, l’EI va destruir el temple de Nabu, a la ciutat arqueològica de Nimrud, al nord de l’Iraq.
L’exprimer ministre britànic Tony Blair va admetre, al principi de juliol, que les proves que van proporcionar els serveis d’intel·ligència per a justificar la guerra de l’Iraq el 2003 estaven equivocades i va demanar disculpes per les conseqüències de la seva decisió d’iniciar el conflicte. L’informe sobre els motius que van portar el Regne Unit a intervenir a l’Iraq, conegut com Informe Chilcot, que es va publicar també al juliol, va llançar una dura crítica sobre la mala gestió britànica en la invasió d’aquest país, especialment cap a Tony Blair, l’extitular d’Exteriors Jack Straw i l’antic responsable de l’MI6 (servei secret d’intel·ligència) Sir Richard Dearlove. El Parlament portuguès va aprovar igualment obrir una comissió d’investigació sobre la implicació del país en la guerra de l’Iraq.