Amb la presa de Mossul, les tropes iraquianes i les de la coalició internacional van aconseguir reduir el control territorial de l’Estat Islàmic a l’Iraq a menys d’un 7% del país (mesquita d'al-Nuri, a Mossul, el juliol del 2017)
© Tasnim News
La guerra entre el Govern, que té el suport de les forces iranianes i nord-americanes, i els grups gihadistes va continuar centrant-se especialment en l’operació de conquesta de Mossul, iniciada el 2016. A mitjan gener, les forces de seguretat van anunciar oficialment la captura de tota la zona oriental de Mossul i cinc ponts que connectaven els sectors occidental i oriental, i al febrer van aconseguir controlar l’aeroport; a la vegada, es va iniciar l’atac al sector occidental de la ciutat. Les forces iraquianes van descobrir una fossa comuna on sembla que hi ha enterrades milers de persones a prop de l’aeroport. L’Estat Islàmic la va utilitzar com a lloc d’execucions durant dos anys i mig. Al març, forces iraquianes van recuperar part de les infraestructures de Mossul occidental –edificis governamentals, bancs i el Museu de Mossul, on es va descobrir que importants peces arqueològiques i artístiques havien estat destruïdes per l’Estat Islàmic quan va prendre la ciutat– enmig encara d’enfrontaments. Les forces iraquianes van aturar l’ofensiva a Mossul per permetre l’evacuació de civils abans de l’assalt final a la zona que encara romania sota control gihadista, a final de juny. La ciutat antiga de Mossul, ara devastada, va ser el lloc on el líder de l’Estat Islàmic, Abú Bakr al-Baghdadí, va proclamar el “califat” l’any 2014. Paral·lelament, els camps de petroli de Kirkuk es van reobrir després d’haver estat tancats per tropes kurdes que cercaven explosius deixats per l’Estat Islàmic. Aquests fets van succeir enmig de la disputa entre el Govern iraquià i el partit Unió Patriòtica del Kurdistan pel control de les importants reserves de petroli de la zona. Un portaveu de les Forces Internacionals de Seguretat va anunciar que, amb la presa de Mossul, les tropes iraquianes i les de la coalició internacional havien aconseguit reduir el control territorial de l’Estat Islàmic a l’Iraq a menys d’un 7%; cal recordar que l’any 2014 l’Estat Islàmic controlava un 40% del país.
La violència de totes les parts implicades en el conflicte i les violacions dels drets humans també van continuar. Al gener, el Govern va executar 30 homes acusats d’estar implicats en un atac de l’Estat Islàmic, el 2014, que va ocasionar la mort de centenars de soldats. Organitzacions de drets humans van denunciar que el Ministeri de Justícia sembla que n’havia obtingut la confessió per mitjà de la tortura i que els judicis no havien estat imparcials. Al febrer, a la capital, Bagdad, almenys 51 persones van resultar mortes i 50 més, ferides, en un atemptat amb cotxe bomba i, més tard, es va produir un atac suïcida contra un control militar a Bagdad (17 morts i més de 36 ferits) i un cotxe va explotar i va provocar la mort de 23 persones i en va ferir més de 45 al barri xiïta d’Amil; l’Estat Islàmic es va responsabilitzar de la campanya d’atemptats que va colpejar la ciutat. Al març, dos atacs suïcides coordinats van provocar una matança (26 morts) entre les persones que celebraven un casament a Hajaj, prop de Tikrit, una ciutat que a l’abril també va patir múltiples atacs de l’Estat Islàmic que van provocar 31 morts i 42 ferits. De fet, l’Estat Islàmic va incrementar la freqüència dels atacs contra la comunitat xiïta a partir de la pèrdua de territori a Mossul. Igualment, els atacs de la coalició internacional van provocar una gran mortaldat, com el dels Estats Units a un edifici de Mossul en què van morir 200 civils.
Enmig de la guerra, el Govern d’Al-Ibadí va haver de fer front a altres problemes interns. Al març, a Bagdad, Muqtadà as-Sadr va organitzar una protesta antigovernamental per a demanar una reforma del procés electoral i dels comitès que el supervisen, i va amenaçar de boicotejar les eleccions locals. El problema més significatiu, però, es va produir al juny, quan el Govern regional kurd va anunciar la celebració d’un referèndum d’independència al setembre. L’anunci va ser rebutjat pel Govern iraquià i per Turquia. Malgrat aquestes crítiques, el referèndum es va dur a terme, amb un resultat de més d’un 90% favorable a la independència. No obstant això, a l’octubre les autoritats de la regió autònoma van fer marxa enrere i es van mostrar partidàries d’iniciar una negociació amb el Govern central iraquià, el qual havia amenaçat d’intervenir militarment per a aturar el procés, ja que el considerava inconstitucional. Mesûd Barzanî, líder del Partit Democràtic del Kurdistan, principal força kurda de l’Iraq, i president de la regió autònoma kurda de l’Iraq i impulsor del referèndum, va anunciar a l’octubre la seva dimissió.