Finalment, les pressions van tenir el seu efecte, i el 10 de desembre del 2008 els caps d'estat de la Comissió Europea i l'executiu irlandès van assolir un acord per convocar un nou referèndum sobre el tractat de Lisboa abans del novembre del 2009. No obstant això, quedava un any de dures negociacions sobre les garanties que la UE oferiria a Irlanda per fer atractiu el tractat a ulls dels irlandesos. Així, el 19 de juny, es va assolir l'acord que, articulat mitjançant un protocol compatible amb el tractat ratificat per la resta de membres, incloïa concessions en temes com l'avortament, la neutralitat militar, drets socials i autonomia fiscal. Amb una forta campanya articulada a aquest efecte, el 2 d'octubre, el cens irlandès va acabar aprovant el tractat.
La crisi també va ser una preocupació constant en el Govern, que el 2008 ja havia anunciat que no tindria cap vergonya a salvar amb fons públics, concretament amb el fons estatal de pensions, els deutes de la banca privada irlandesa. Així doncs, el 22 de desembre del 2008 es van destinar 5.500 milions d'euros per salvar el sistema bancari, que al mes de febrer va rebre 7.000 milions més. Tot això per fer front a les pitjors dades econòmiques de la UE, ja que el país va tancar el 2008 amb una caiguda del 7,1% del PIB, l'11% d'atur i una davallada fulminant dels preus. Tot i que el segon trimestre del 2009 es va notar una disminució de la davallada del PIB, a principis de novembre el Govern va preveure tancar l'any amb una caiguda del 9,8%, el 12,9% de dèficit públic i un deute del 76% del PIB.
Finalment, l'Estat també va haver de pagar una altra factura, la de les indemnitzacions per abusos sexuals comesos per membres de l'Església: al juny ja portava pagats 1.200 milions, mentre que l'Església només havia abonat 128 milions, segons un singular acord signat l'any 2002.