Al final de desembre del 2010, cinc mesos després que el Banc Central d’Irlanda certifiqués que l’Allied Irish Bank havia aprovat l’examen de resistència, el Govern es va veure obligat a nacionalitzar-lo, injectant 3.700 milions d’euros. Amb aquest, ja eren quatre els bancs nacionalitzats des del 2008, i, per tant, una càrrega més sobre els comptes públics, que salvant la banca privada havien compromès el futur de milions d’irlandesos i provocat la intervenció de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Al final de gener, després de superar una moció de censura i d’una maniobra fallida per nomenar cinc nous ministres, el primer ministre Brian Cowen va presentar la dimissió com a secretari general del Fianna Fáil, escapçant el partit de Govern a dos mesos de les eleccions generals anticipades. El nou líder, Micheal Martin, no va aconseguir salvar l’ensorrament del partit en les eleccions (17,5% dels vots), que les va guanyar el centredretà Fine Gael (36,1%) dirigit per Enda Kenny, seguit dels laboristes (19,5%), i el Sinn Féin (9,9%). El 6 de març, els laboristes i el Fine Gael van anunciar la conformació d’un difícil Govern de coalició que es va proposar la renegociació de les condicions del rescat i el manteniment del programa d’ajustos –donant-se fins el 2015 per assolir el dèficit del 3%–, a la vegada que va acordar la convocatòria d’un referèndum per eliminar el Senat, retallades en la despesa pública i l’eliminació de places funcionarials.
Però ni la situació econòmica es va acabar de redreçar, ni va ajudar en aquest objectiu la publicació de l’informe independent –el quart des que esclatava l’escàndol i el primer que assenyalava directament el Vaticà com a responsable del silenci guardat durant anys– sobre les desenes de milers de casos d’abusos sexuals en el si de l’Església catòlica. I és que el 2002 el Govern havia signat un acord de mínims amb el Vaticà amb la previsió d’haver de pagar 300 milions d’euros en indemnitzacions, quan a data de l’informe del 2011 ja se n’havien pagat 1.200, dels quals només un 10% els abonava l’Església. Tanmateix al final d’any, i malgrat alguns anuncis esperançadors sobre l’economia, el Govern va aprovar un pla de reforma de l’Administració Pública que n’havia de racionalitzar el funcionament i reduir en 14.500 els funcionaris.