Com a condició per a continuar accedint als diners del rescat financer, Irlanda va acabar el 2012 amb l’aprovació pressupostària de fortes retallades en les prestacions familiars, d’atur i jubilació. L’1 de gener va assumir la presidència de torn del Consell de la Unió Europea i va encarar l’any amb la previsió d’abandonar el programa de rescat de la troica. La pressió d’aquesta sobre el Govern irlandès per seguir amb l’austeritat i reduir el dèficit públic –per sobre del 7%– va ser, però, contínua. Així, al mes de febrer es va aprovar la liquidació de l’Irish Bank (IRBC) com a part del pla de rescat. El 16 d’octubre, el Govern va presentar uns pressupostos amb una reducció de 2.500 milions d’euros de la despesa a costa de canvis en la fiscalitat i la sanitat, l’augment del cost de les receptes mèdiques i la reducció dels permisos de maternitat. Uns ajustos estructurals, però, que no van aconseguir reduir la taxa d’atur –al voltant del 14%–, el creixement de les desigualtats i el descens del nivell de vida per sota dels britànics per primer cop des del segle passat.
D’altra banda, en clau de política interna, el 5 d’octubre es va celebrar un referèndum perquè s’abolís el Senat a proposta del Govern irlandès, el resultat del qual va ser un revés per al primer ministre conservador, Enda Kenny, amb la victòria del no per un estret marge, 51,7% a 48,3%.