Al mes de gener va entrar en vigor la nova reforma sobre l’avortament en un dels països de tradició catòlica més restrictius de l’Europa occidental. Malgrat que es continua prohibint la interrupció de l’embaràs en casos de violació o malformacions del fetus, s’incorpora el risc de mort de la mare –inclòs el risc de suïcidi– com a supòsit legal per a l’avortament. D’altra banda, també al gener, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’Estat irlandès per la manca de protecció als menors víctimes d’abusos sexuals en col·legis religiosos als anys setanta. Un fet que va provocar un precedent per a l’acceptació a tràmit de la justícia irlandesa de centenars de casos que havien topat fins ara amb l’exempció de responsabilitats estatals. Aquest, però, no va ser l’únic escàndol al qual es van enfrontar les institucions irlandeses. La recerca que va fer una historiadora local va revelar, al juny, l’existència d’una fossa a Tuam –descoberta el 1975, però que havia estat ocultada a l’opinió pública– amb vuit-cents nadons de mares solteres que havien estat recloses en un convent. L’escàndol va motivar la creació d’una comissió d’investigació sobre la reclusió als centres d’acollida per a mares solteres gestionats principalment per l’Església catòlica, i pels quals s’estima que més de trenta mil dones n’haurien estat víctimes durant diverses dècades del segle passat.
En matèria econòmica, l’any va estar marcat per la sortida del programa de rescat financer de la troica al final del desembre del 2013. Malgrat la contracció del creixement previst, un dèficit per sobre del 7%, el deute públic al 125% i unes xifres d’atur entorn del 13%, acompanyades d’una caiguda del consum intern, el Govern irlandès va desestimar l’oferta d’un nou crèdit de rescat de deu mil milions del BCE i va apostar pel retorn autònom d’Irlanda als mercats del deute per a finançar-se –a través de l’emissió i la subhasta de bons a deu anys col·locats durant el primer trimestre de l’any amb un interès de prop del 3%–. En clau de fiscalitat, les reiterades crítiques per competència deslleial i la investigació de la Comissió Europea sobre ajudes encobertes a multinacionals com Apple va forçar a l’octubre la retirada de l’anomenat doble irlandès , una disposició legal que permetia establir una societat a Irlanda amb ramificacions a paradisos fiscals i amb la qual el Govern aconseguia atreure la residència de multinacionals al país per estalviar impostos.