La comissària europea de la Competència Margrethe Vestager va acusar Irlanda de col·laborar amb la multinacional Apple en l’evasió d’impostos per valor de 1.300 milions d’euros
© EC / Berlaymont
Irlanda va gaudir el 2016 d’un fort impuls econòmic gràcies a les inversions estrangeres. Les reformes per a l’atracció de capital estranger dutes a terme per les autoritats irlandeses van afavorir un ambient empresarial procliu per a aquelles grans empreses avesades a l’evasió fiscal i atretes per un dels impostos de societats més baixos dins de la zona euro. Les activitats de reestructuració d’empreses dutes a terme per aquestes multinacionals van provocar un salt en les exportacions orientades, sobretot, a sectors d’alt valor afegit. L’impuls econòmic i la recuperació de la competitivitat van suposar una expansió de la producció de les empreses i un augment dels grans beneficis empresarials. La taxa de creixement del PIB interanual va ser del 4,1% (quatre dècimes per sota del previst), amb una inflació del –0,2% i una taxa d’atur del 8,3%.
L’altra cara de la moneda van ser, però, les sancions de 1.300 milions d’euros que la UE va aplicar aquest 2016 a Irlanda i a Apple per evasió fiscal; i també, precisament, l’alta dependència de la inversió estrangera i, per tant, la debilitat de la seva economia en cas de produir-se qualsevol xoc extern, Brexit inclòs. Si bé la forta recuperació macroeconòmica va dinamitzar el país, tant el deute públic com especialment el privat (llars i empreses combinades) van continuar sent excessius, amb el 75,4% i més del 250% del PIB, respectivament. Aquest endeutament, però, es va considerar de baix risc d’estabilitat financera per al país, ja que les empreses (sobretot les multinacionals, que representaven dues terceres parts del deute total) van finançar les seves operacions en els mercats mundials de capital. En comparació dels últims tres anys, les insolvències empresarials van disminuir (–7%) a un ritme més lent, però encara per sobre dels nivells del 2007. La reducció del deute va ser més ràpida per a les llars, amb una caiguda del PIB al 149,4%, el nivell més baix des del 2004. En general, el sector privat (empreses i llars) van mostrar indicis de recuperació.
A més, aquesta lleugera millora de l’entorn econòmic i els baixos preus de l’energia van impulsar la demanda interna, cosa que va dinamitzar l’expansió del comerç i va augmentar la confiança dels consumidors i el consum real de les vendes, sobretot, al detall. El volum de negocis de les empreses irlandeses va mantenir la seva tendència ascendent, amb un augment de la inversió en l’economia productiva i una reassignació massiva d’actius, pel que fa a anys anteriors.
Els préstecs van ser un risc a la baixa per al sector bancari irlandès. Al març del 2016, els préstecs improductius es van situar en el 15,8% del total de préstecs bancaris. Les PIME van experimentar l’índex més alt de morositat: el 40% del total, en contrast amb el 25% per a les grans empreses i el 15% per a les llars. Ràtios i rendibilitat positiva dels actius i coeficients de retorn sobre el patrimoni van ser indicis de millora en la solvència des de la crisi del 2011. Amb aquest comportament Irlanda va tancar l’any amb un superàvit del compte corrent del 7,9% del PIB.