El país va viure un any políticament convuls, com ho demostra l’existència del govern més breu des de la seva independència. L’1 de gener, encara no s’havia format un govern sorgit de les eleccions del 29 d’octubre anterior. No va ser fins al 10 de gener quan finalment tres partits que sumaven 32 dels 63 membres del Parlament (Althing) van aconseguir formar-lo. Així Bjarni Benediktsson, del conservador Partit de la Independència (PI), va esdevenir nou primer ministre, amb el suport del Partit de la Reforma (PR) i del liberal Futur Brillant (FB). Però, el mes de setembre, Benediktsson va reconèixer haver amagat informació que implicava el seu pare. Això va fer que el PR es retirés del Govern i finalment el primer ministre es va veure obligat a convocar novament eleccions.
El 28 d’octubre, es van celebrar els nous comicis –els sisens en una dècada. Malgrat que, en nombre d’escons, el guanyador va ser el PI, després d’unes negociacions, finalment, el 30 de novembre, la líder del Moviment Esquerra-Verd (MEV), Katrín Jakobsdóttir, de 41 anys, va ser escollida primera ministra d’un govern de coalició amb les dues forces de centredreta, el PI i el Partit Progressiu (PP). Aquesta coalició transversal, que sumava 35 escons, la va rebutjar una part de la militància del MEV, però finalment la majoria li va donar suport. Segons l’acord, les mesures que prendrà el nou Govern seran la igualtat de sexes, un tractament més sever dels delictes sexuals, canvis en el sistema judicial, millorar els drets dels LGTB, més immigració, i també reforç dels sistemes sanitari, educatiu, d’infraestructures i de medi ambient.