Una dècada després de la terrible crisi financera que va patir Islàndia, el país es va haver d’enfrontar a una nova crisi, la del turisme, que aquests darrers anys ha esdevingut l’activitat econòmica principal i ha superat, fins i tot, la pesca marítima. Però aquest èxit ha generat diversos problemes, com una bombolla immobiliària, a causa dels preus desorbitats de compra o lloguer d’habitatges –a la qual aquest 2018 es va començar a posar fre–, i una apreciació de la moneda nacional, la corona, d’un 40% respecte a l’euro, fet que converteix Islàndia en una de les destinacions més cares, a la vegada que s’ha posat de manifest que algunes de les infraestructures clau per al turisme no estan a l’altura del volum de demanda.
Un altre problema que es va evidenciar va ser que, com que Islàndia s’ha convertit en un paradís de les criptomonedes (particularment, el bitcoin) i de la tecnologia de cadena de blocs, el consum d’energia al país s’ha disparat, i les empreses elèctriques van manifestar la seva preocupació per no poder satisfer la demanda.
En l’àmbit social, va estar molt present la reivindicació de la igualtat de gènere i la denúncia d’abusos de poder en determinats llocs clau de l’Administració i d’algunes empreses.