Al principi de febrer, a Doha, es va arribar a un acord entre al-Fatah i Hamàs sobre un govern de transició. El van signar Mahmud Abbàs, president de l'Autoritat Palestina i cap d'al-Fatah, i Khaled Meshaal, líder de Hamàs. L'acord preveu un govern dirigit per Abbas i format per tecnòcrates independents per tal de facilitar la convocatòria d'eleccions presidencials i legislatives (sense data) i la reconstrucció de la franja de Gaza. També van acordar iniciar un procés per a reestructurar l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP) per a integrar Hamàs i el Gihad Islàmic.
Al març es va produir una onada de violència després que l'exèrcit israelià matés a Gaza el secretari general del moviment Comitès de Resistència Popular, Zuhir al-Qaissí, quan el grup estava suposadament preparant un atac a la península del Sinaí i a la frontera entre Israel i Egipte. Un segon atac israelià a Gaza va matar tres militants de les Brigades Al-Quds, braç armat del Gihad Islàmic. En represàlia es van llançar desenes de coets des de Gaza contra Israel. La mediació egípcia va aconseguir arribar a una treva entre Israel i els grups palestins.
Mentrestant, al mateix mes, Benjamin Netanyahu, primer ministre israelià, va visitar els Estats Units enmig de rumors sobre la preparació d'un atac preventiu israelià contra l'Iran. El president nord-americà Barack Obama va declarar que encara era possible trobar una solució diplomàtica amb l'Iran i va alertar dels riscos d'un atac israelià. Netanyahu, per la seva banda, va afirmar que les sancions internacionals contra l'Iran eren ineficaces. En aquest context, el Consell de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va crear una missió d'enquesta sobre les conseqüències de la colonització dels territoris palestins ocupats sobre els drets polítics, socials, econòmics i culturals del poble palestí. Prop de 300.000 colons israelians habiten Cisjordània, i uns 200.000, Jerusalem Est, annexat per Israel després del 1967. La decisió de l'ONU, sense precedents, va tenir lloc arran de la publicació d'una enquesta de l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA), que documentava nombrosos casos de denegació d'accés als palestins als seus pous amb amenaces i violència de colons israelians. La pèrdua d'accés als pous ha reduït els ingressos dels agricultors, que han hagut de marxar de les seves terres.
Al principi de maig Benjamin Netanyahu i Shaul Mofaz, cap del partit de l'oposició Kadima, van anunciar la firma d'un pacte d'unió nacional que va permetre la creació d'una de les coalicions polítiques parlamentàries (94 d'un total de 120 escons) més grans de la història d'Israel i així esgotar la legislatura fins a l'octubre del 2013. L'acord va facilitar que Netanyahu depengués menys d'altres socis, com Yisrael Beitenu, el partit ultranacionalista d'Avigdor Lieberman, i Shas, partit ultraortodox sefardita. A canvi del pacte, Mofaz va obtenir el càrrec de viceprimer ministre i la presidència de diverses comissions parlamentàries, incloses les d'Afers Estrangers, Defensa i Afers Econòmics. L'acord també preveia la revisió de la Llei Tal, que exclou els ultraortodoxos del servei militar, reiteradament denunciada pels partits laics, i la represa de les negociacions amb els palestins.
Hillary Clinton, secretària d'estat dels Estats Units, va visitar Israel al juliol per parlar sobre l'arribada al poder dels islamistes a Egipte i el programa nuclear iranià. Clinton va declarar que la Primavera Àrab representava una oportunitat a la regió i que la posició de Washington és negociar amb l'Iran.
Al final d'octubre, les llistes de la coalició Creixement i Independència, amb el suport d'al-Fatah, van obtenir 440 dels 1.051 llocs en joc a les eleccions municipals celebrades a 181 localitats de Cisjordània. Aquesta va ser la primera convocatòria electoral des de la victòria de Hamàs el 2006, que les va boicotejar. A més d'al-Fatah, també hi van participar candidats independents i del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina. La participació es va situar al voltant d'un 55% de l'electorat.
L'assassinat d'Ahmed Jabari, líder de les Brigades al-Qassam (braç armat de Hamàs), a Gaza a mitjan octubre per l'exèrcit israelià, va generar un violent conflicte en el qual els milicians palestins van llançar centenars de coets contra zones civils israelianes i els militars israelians van atacar Gaza. El conflicte, finalitzat amb un alto el foc gràcies a la mediació egípcia, va ocasionar la mort de 158 palestins i sis israelians.
Al novembre, l'ONU va reconèixer Palestina com a nou estat observador de l'organisme, amb els vots en contra d'Israel i els Estats Units, entre d'altres.