A Israel, al gener la coalició de dreta dirigida per Benjamin Netanyahu va guanyar les eleccions legislatives anticipades. Els 120 escons del Parlament es van distribuir entre 12 formacions polítiques. La llista comuna del Likud de Netanyahu i el partit ultranacionalista Yisra’el Beitenu, del seu exministre d’Afers Estrangers Avigdor Lieberman, va obtenir 31 escons. El partit centrista Yesh Atid, de recent creació i dirigit per Yair Lapid, va esdevenir, amb 19 escons, la segona força política del país. El Partit Laborista de centreesquerra de Shelly Yehimovich va obtenir 15 escons, mentre que Ha-Bayit ha-Yehudí, formació nacionalista religiosa dirigida per Naftali Bennett i molt propera als colons de Cisjordània, en va treure 12. Els partits ultraortodoxos també van aconseguir representació a la Knesset: el partit Shas, sefardita, 11 escons, i el partit asquenazita Judaisme Unificat de la Torà, 7. El partit Ha-Tnu’a de l’exministra d’Afers Estrangers Tzipi Livni va obtenir 6 escons, els mateixos que va aconseguir Meretz. L’índex de participació va ser del 66,6%, el més elevat dels darrers deu anys. A mitjan març el Parlament va aprovar per 68 vots el nou Govern de coalició de cinc partits format per 21 ministres (7 ministres pertanyen al partit Likud i la resta, a Yisra’el Beitenu, Ha-Bayit ha-Yehudí, Yesh Atid i Ha-Tnu’a) i encapçalat pel primer ministre Netanyahu.
Pel que fa a Palestina, a mitjan abril el primer ministre Salam Fayad va dimitir. Economista de formació i antic alt funcionari del Fons Monetari Internacional (FMI), Fayad havia estat nomenat pel president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbàs, al juny del 2007. Pròxim col·laborador del president des de l’any 2001, les relacions entre els dos s’havien degradat aquests últims mesos a causa de la situació de l’economia palestina –una taxa d’atur important, alt dèficit comercial i una crisi pressupostària lligada en part a la reducció dels fons provinents dels països àrabs–, que va provocar al setembre del 2012 protestes contra la pujada dels preus dels aliments, que criticaven la política econòmica del primer ministre i en reclamaven la dimissió. Finalment, al principi de juny del 2013 es va formar un nou Govern encapçalat per un membre d’Al-Fatah i director de la Universitat de Nablus, Rami Hamdallah, en substitució de Fayad.
Pel que fa a les relacions exteriors, al maig, tant Abbàs com Netanyahu van visitar la Xina. Abbàs es va entrevistar amb el president Xi Jinping, a qui va demanar el suport xinès a la congelació de les colonitzacions israelianes, mentre que Netanyahu va visitar Xangai per temes econòmics i comercials i a Pequín es va entrevistar amb el president xinès i amb el primer ministre Li Keqiang per parlar del programa nuclear de l’Iran. La Xina s’oposa a les sancions imposades pels Estats Units i la Unió Europea perquè és un dels principals compradors del petroli iranià.
D’altra banda, a mitjan juny, Israel i la Unió Europea van signar un acord de “cels oberts” sobre els seus mercats aeris respectius, pel qual es preveu eliminar progressivament els propers cinc anys les restriccions sobre el nombre de vols autoritzats entre els dos socis. Aquest acord va desencadenar una vaga de les companyies israelianes com El Al, Israir i Arkia, preocupades per no poder rivalitzar amb les companyies europees de baix cost, la qual va finalitzar quan el Govern israelià va acceptar pagar les despeses de seguretat que fins ara assumien les companyies aèries.
Les negociacions de pau entre israelians i palestins es van reprendre al final de juliol, a Washington, per iniciativa del secretari d’estat nord-americà, John Kerry. Les darreres negociacions s’havien interromput al setembre del 2010 a causa de la prossecució de la colonització israeliana a Jerusalem Est i a Cisjordània. En un gest el dia abans de l’inici de les converses, el Govern israelià va alliberar 104 presoners palestins detinguts abans dels acords d’Oslo del 1993.
Al novembre es va conèixer que Iàsser Arafat, mort l’any 2004, podria haver estat enverinat amb poloni; l’anàlisi forense realitzada per experts suïssos va determinar que a les restes mortals s’havien trobat nivells de poloni molt per sobre dels normals.