A Israel, al gener, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va ser protagonista d'una polèmica al Congrés dels Estats Units, quan va acceptar la invitació del president de la Cambra de Representants, John Boehner, per visitar-la. Aquesta invitació, sense el coneixement del president Barack Obama, va incrementar més la tensió en les relacions bilaterals entre els dos països. El discurs de Netanyahu, que es va produir al mes de març, dues setmanes abans de les eleccions anticipades a Israel, es va centrar a intentar persuadir l'Administració d'Obama que no negociés amb l'Iran un acord nuclear i es va interpretar com un intent dels republicans de debilitar la política exterior del president nord-americà.
En finalitzar la campanya electoral per a les eleccions a Israel, Netanyahu va afirmar que mentre el seu partit --el Likud-- estigués al poder, no es farien concessions als palestins ni es negociaria una retirada dels territoris ocupats ni hi hauria cap estat palestí. Per contra, un grup de 186 generals retirats, entre els quals hi havia dos exdirectors del Mossad i un excap d'intel·ligència, es van mostrar partidaris d'arribar a un acord de pau amb els palestins, entenent que serviria millor als interessos de seguretat d'Israel que no pas una guerra sense final amb els palestins sota ocupació.
La política de duresa amb els palestins i l'Iran va reportar beneficis a Netanyahu, i a les eleccions, el Likud va obtenir 30 dels 120 escons del Parlament, i 24 el seu rival, l'aliança Unió Sionista, d'Isaac Herzog. Tot i estar en minoria al Parlament, Netanyahu va aconseguir formar un govern de coalició amb Kulanu, Llar Jueva, Yisra'el Beiteinu, Shas i Judaisme Unificat de la Torà, petits partits que reunien 31 escons.
Les protestes dels palestins contra les tropes israelianes a Cisjordània es van intensificar a l'octubre, així com l'onada de violència de joves palestins armats amb ganivets contra ciutadans jueus, que van produir la mort de 7 israelians i 12 palestins al llarg del mes, i ferides a més de 50 persones. En aquest context, el secretari d'estat nord-americà, John Kerry, en visita a la zona al final del mes, va demanar a Netanyahu i al president palestí, Mahmud Abbàs, de refredar la retòrica, ja que només exacerbava la violència entre palestins i israelians. Tanmateix, el Govern israelià va llançar un atac aeri contra Hamàs a Gaza, en represàlia per un atac de membres d'aquest grup a Cisjordània que va provocar la mort de dos israelians. Al mateix mes, la UNESCO va adoptar una resolució que criticava Israel per la mala gestió del patrimoni cultural de Jerusalem, després que es produïssin violents enfrontaments entre palestins i israelians al recinte de la mesquita d'Al-Aqsa. Aquest fet es va produir en el marc d'una polèmica sobre l'Esplanada de les Mesquites, on es troben dos recintes sagrats de l'islam --Al-Aqsa i la Cúpula de la Roca-- i el Mur de les Lamentacions --restes de l'antic temple de Salomó i sagrat per al judaisme--, ja que grups nacionalistes jueus demanen construir-hi un temple nou.
Per la seva banda, Netanyahu, al principi de l'octubre, en un discurs davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, va criticar durament l'acord nuclear amb l'Iran, afirmant que no impedia la fabricació iraniana d'armes nuclears. Per la seva banda, el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, va dir en el seu discurs que els palestins ja no estaven obligats a complir els acords amb Israel, incloent-hi els acords d'Oslo, que van constituir la columna vertebral del procés de pau. Abbàs va acusar Israel de violar sistemàticament els acords.