El reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel va rebre el suport del president dels Estats Units i el rebuig majoritari de l’ONU
La política israeliana envers el tema palestí es va endurir arran de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units. Al febrer, durant una visita a la Casa Blanca del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el nou president va declarar que podia ser que trenqués el compromís de la solució dels dos estats i va reiterar la intenció de traslladar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem –una intenció que es va tornar en fet quan, al desembre, Trump va reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel–, mentre que Netanyahu va reafirmar el compromís de garantir la seguretat d’Israel abans de qualsevol negociació de pau amb els palestins. Al gener, Netanyahu va aixecar les restriccions a construir nous assentaments a Jerusalem oriental i Cisjordània, i poc després el Govern va aprovar la construcció de 3.000 llars noves; els treballs per a construir noves colònies a Cisjordània, per primer cop en 25 anys, es van iniciar al juny.
La violència entre israelians i palestins va continuar. A final de gener, soldats israelians van matar un palestí i van causar ferides a cinc més durant una operació encoberta al camp de refugiats de Jenín, a Cisjordània. Al febrer, sis israelians van resultar ferits quan un palestí va atacar la gent que es trobava en un mercat a la ciutat de Petah Tikva, prop de Tel-Aviv. D’altra banda, quatre palestins van ser ferits a Gaza durant un atac aeri israelià contra posicions de Hamàs, considerada responsable d’un atac amb coets contra Israel. Al març, les forces israelianes d’intel·ligència van arrestar Samira al-Halayqa, afiliada a Hamàs i membre del Consell Legislatiu Palestí (PLC), i nou membres més del consell. El mateix mes, forces israelianes van detenir i, posteriorment, alliberar el prominent cartògraf palestí Khalil Tufakji, un dels millors experts sobre l’activitat israeliana d’assentaments a Cisjordània i Jerusalem oriental, acusat de fer gestions a càrrec de l’Autoritat Nacional Palestina a Jerusalem oriental, activitats prohibides per Israel des del 2001. Tanmateix, la situació va millorar a partir de la visita a Israel i Palestina de Jason Greenblatt, representant especial nord-americà per a negociacions internacionals, que es va entrevistar amb el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, i el primer ministre israelià, Netanyahu, per a discutir el futur del procés de pau.
Paral·lelament, va continuar la investigació judicial de Netanyahu per corrupció. A l’abril, el milionari britànic Chaim Zabludowicz va declarar que, juntament amb el milionari israelià Arnon Milchan i l’australià James Packer, havien fet regals i favors al primer ministre, també quan era ministre de Finances, l’any 2000.
En l’àmbit internacional, Netanyahu va anunciar al març que Israel retallava en dos milions de dòlars més la contribució al pressupost de les Nacions Unides perquè l’organització tenia prejudicis contra Israel; la mateixa raó va ser esgrimida quan, a l’octubre, Israel va anunciar que es retirava de la UNESCO.
En el context regional, Israel va intervenir poc en els conflictes de la regió. Al final de gener, les autoritats israelianes van acceptar 100 orfes sirians com a residents temporals, els primers refugiats al país a excepció de les persones que havien hagut de rebre tractament mèdic. No obstant això, al març, el Govern sirià va acusar les forces aèries israelianes de dur a terme atacs aeris a la ciutat de Palmira.
A la part palestina, al gener es van generalitzar les protestes a la franja de Gaza contra el Govern de Hamàs, perquè en un context de crisi energètica, i malgrat les baixes temperatures, Hamàs va limitar l’electricitat a quatre hores diàries per habitatge. Mentrestant, després de tres dies de negociacions a Moscou, Hamàs i Al-Fatah van anunciar un pla per a formar un govern d’unitat nacional que, si s’acaba concretant, permetrà que es convoquin noves eleccions per al Consell Legislatiu Palestí, les primeres des del 2006. De manera paral·lela, a final de gener, l’Autoritat Nacional Palestina va establir el mes de maig com a nova data per a celebrar les eleccions municipals que s’havien cancel·lat el 2016 per la forta lluita entre Al-Fatah i Hamàs. En els comicis, duts a terme a les àrees controlades pel Govern palestí de Cisjordània i no a Gaza, a causa del bloqueig de Hamàs, Al-Fatah va obtenir els millors resultats, però només va guanyar clarament a Jenín i Jericó, fet que va evidenciar el descontentament palestí envers aquest partit.
En espera d’un possible acord d’un govern d’unitat, a l’octubre, sota la mediació d’Egipte, Hamàs i Al-Fatah van signar un acord que permetia al Govern d’Al-Fatah, amb seu a Ramal·la, Cisjordània, fer-se càrrec de les institucions públiques a la franja de Gaza. Aquest moviment forma part del procés de reconciliació entre les dues administracions rivals.