Nombrosos escàndols van envoltar Silvio Berlusconi, però la seva posició política dins i fora del país no va variar
© Comunitat Europea
Els italians van acomiadar el 2008 amb una vaga general convocada per la central sindical majoritària, en protesta per la política econòmica del Govern, i amb l'anunci de l'ajornament de la Llei de reforma universitària i la rectificació d'algunes de les mesures més polèmiques de la reforma educativa. Aquests fets presagiaven que el 2009 seria un any difícil per a Berlusconi.
Al primer ministre li han plogut els escàndols, però poques vegades la seva posició ha trontollat. Així, quan al final de desembre del 2008 van arribar prop de 1.700 indocumentats a les costes de Lampedusa, el Govern va decidir substituir el centre d'acollida d'immigrants per un centre d'identificació i expulsió, la qual cosa suposava convertir l'illa en un immens camp de concentració per a immigrants, a la vegada que engegava un procediment d'expulsió automàtica, però il·legal, dels immigrants a les costes de Líbia. Un altre exemple va ser el de la gestió del cas Eluana, una dona que estava en coma des del 1992 i la família de la qual lluitava des de feia anys per poder "desconnectar-la". Aliat amb els sectors més integristes de l'Església catòlica, el Govern va convertir aquest cas en un assumpte d'Estat, fins a l'extrem de preparar una llei per a "sal-var-li la vida", que no es va aprovar perquè Eluana va morir el 9 de febrer. El 17 de febrer, l'advocat David Mills va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per donar fals testimoni a favor de Berlusconi després de rebre 387.000 euros per fer-ho. No obstant això, el procediment contra el mandatari estava suspès des del 2008, quan 25 dies després de tornar al poder es va fer una llei d'immunitat a mida. Aquesta llei, però, va ser declarada inconstitucional el 7 d'octubre pel Tribunal Constitucional, pocs dies després que el primer ministre va rebre sentència pel cas Mondadori, que li suposava pagar 750 milions d'euros i la confirmació que havia subornat dos jutges. Poc després, va saltar un nou escàndol que implicava el primer ministre en festes amb prostitutes, algunes d'elles menors d'edat, i en afers de drogues.
En l'àmbit de l'economia, el Govern de Berlusconi, amb un deute públic del 115,1% --el tercer més alt del món--, un dèficit del 5,3% i una previsió del -5% del PIB per al 2009, tenia molt poc marge de maniobra per a superar el temporal. Per això, al setembre, el Govern va aprovar una llei que amnistiava els qui declaressin diners negres a l'Estat, independentment de l'origen dels diners i amb garantia d'anonimat.
El 25 d'octubre Pier Luigi Bersani va ser escollit nou secretari general del Partit per la Democràcia en unes eleccions primàries en què van participar 3 milions de persones.
El 10 de novembre, Finni i Berlusconi van pactar una reforma legislativa que, retallant la durada màxima dels processos judicials, havia de salvar el primer ministre dels dos procediments en què estava implicat: el cas Mills (per corrupció) i el cas Mediaset (frau fiscal). També a principis de novembre, va sortir a la llum que el jutges de Nàpolsinvestigaven un secretari d'estat de Berlusconi, Nicola Cosentino, per vincles amb la Camorra. La posterior petició de detenció, que havia de ser concedida pel Parlament italià, va ser rebutjada per la comissió encarregada, però va quedar pendent de passar per la cambra de diputats. A finals de novembre es va filtrar que la fiscalia de Palerm preparava la imputació per complicitat mafiosa contra Berlusconi i planejava, a més, l'embargament de la totalitat dels seus béns perquè tenien origen en activitats mafioses.