Amb una nova rebaixa en la qualificació del deute italià i la tendència recessiva que tornava a planejar sobre l'economia, Monti va celebrar l'entrada al 2012 anunciant un ambiciós pla de liberalitzacions que havia d'arribar a sectors com el dels transports i la distribució d'energia. Les mobilitzacions no es van fer esperar, i el mes de gener el van protagonitzar les protestes i vagues de transportistes, taxistes, estacions de servei, advocats i farmàcies. El Govern va presentar, al mes de març, un projecte de reforma laboral que, a més d'introduir una modalitat de contractes formatius, pretenia facilitar els acomiadaments en empreses de més de quinze treballadors. El fracàs de les negociacions amb els agents socials va fer que Monti presentés el projecte de reforma directament al Parlament, que el va aprovar al juny, en un moment clau per a la credibilitat creditícia internacional d'Itàlia. I és que Itàlia ja estava en situació de recessió tècnica després que a l'abril ja s'haguessin acumulat dos trimestres amb creixements negatius i se l'obligava a revisar les previsions per al 2012 perquè contragués el 0,5% del PIB. Es va allunyar, per tant, la viabilitat de l'ambiciós objectiu d'equilibrar el pressupost per al 2013, i així ho va fer saber Monti quan el 18 d'abril va ajornar un any la consecució de l'objectiu de dèficit. Però tampoc les dades sobre un deute públic en constant augment al març era ja del 120,1% van permetre ser optimistes, i les pressions sobre la solvència italiana no es van fer esperar i les dificultats de finançament es van portar a límits que al final d'agost eren insostenibles, la qual cosa provocà l'opinió generalitzada que Itàlia hauria de ser rescatada. No obstant això, el posicionament del Banc Central Europeu del 26 de setembre, en què anunciava la possibilitat de comprar il·limitadament deute públic italià i espanyol si s'acollien al rescat del Fons Europeu d'Estabilitat Financera, va aconseguir relaxar les pressions sobre el pagament dels títols subhastats. Malgrat tot, el comptes no quadraven, i al juny el Govern es va embarcar en un pla que incloïa reducció de despesa, cessió de patrimoni de l'Estat i un tímid decret de foment del creixement que preveia la creació d'una agència digital per coordinar la difusió de les noves tecnologies. Al cap d'un mes va anunciar un paquet de retallades en el sector públic, com a alternativa a la pujada de l'IVA, que havia de suposar un estalvi de 26.000 milions d'euros fins el 2014. I a l'octubre va aprovar els pressupostos del 2013 que, tot i l'escenari recessiu, incloïa una pujada d'un punt en l'IVA, que ja era del 22%, una baixada de la fiscalitat directa sobre les rendes més baixes i un ajust d'11.600 milions d'euros. Al final d'any i entre creixents rumors que Itàlia hauria d'acudir als mecanismes de rescat financer, Silvio Berlusconi va anunciar que es postularia com a candidat en les eleccions legislatives de l'abril del 2013; a la vegada, va provocar la caiguda de Monti com a primer ministre en retirar-li el suport parlamentari.