Matteo Renzi va esdevenir nou primer ministre d’Itàlia al començament d’any
© Palazzo Chigi
El drama humanitari de la migració africana i del Pròxim Orient cap a Europa es va mostrar amb tota la seva cruesa al llarg de l’any a les costes italianes. Intensificada amb l’esclat i la prolongació dels conflictes a diversos països de la zona, al final d’octubre, Itàlia i la Unió Europea van confirmar haver superat les 150.000 persones, interceptades o rescatades, en tan sols un any en el marc de l’“operació Mare Nostrum” i més de 2.000 persones mortes ofegades comptabilitzades en el primer semestre del 2014. L’operació, executada bàsicament amb mitjans italians, va tenir una dotació pressupostària de prop de 150 milions d’euros –més de cent d’aportació italiana i uns 35 d’europea a través de l’“operació Trifon” –. L’altra gran operació de rescat en aigües italianes va ser la del creuer de luxe Costa Concòrdia , finalment reflotat i remolcat fins a Gènova al final de juliol, després d’un any, i amb una despesa de 1.500 milions d’euros.
D’altra banda, en clau política interna, la població italiana va assistir a un nou serial d’intrigues pel control intern del poder i el Govern del país. Només deu mesos després d’haver estat nomenat primer ministre, Enrico Letta va veure com el seu principal rival dins el Partit Demòcrata de centreesquerra, Matteo Renzi, al principi de febrer aconseguia la retirada del suport del partit al cap de l’executiu i exigia la formació d’un nou govern. Amb el pretext d’un país en recessió econòmica per segon any consecutiu i la cronificació de l’atur de prop del 12%, Renzi va provocar que Letta dimitís i una setmana més tard va esdevenir nou primer ministre del país. Entre les seves promeses, figuraven la flexibilització fiscal, la reforma electoral per fomentar un bipartidisme moderat davant la fragmentació política i la reforma del Senat. Tan sols tres mesos després de l’esclat de la crisi política i el canvi de Govern, les eleccions europees del maig van enfortir la figura de Renzi amb una victòria aclaparadora del Partit Demòcrata (41%) davant el Moviment 5 Estrelles, liderat per Beppe Grillo, i la refundada formació Força Itàlia, de Silvio Berlusconi, reflotada per l’exprimer ministre després que se l’expulsés del Senat italià al final del 2013 arran d’una condemna en ferm per frau fiscal i una altra per abús de poder i corrupció de menors –i que incloïa la seva inhabilitació perpètua per a l’exercici d’un càrrec públic–, però de la qual al final del juliol del 2014 va ser finalment absolt per un tribunal d’apel·lacions. A l’agost, el Senat va aprovar la proposta de Renzi de reduir la mida i les atribucions de la cambra.