Les dificultats dels 2 principals partits polítics del país per mantenir la seva unitat van protagonitzar la vida política del país durant l’any 2010. Pel que fa al Partit Democràtic del Japó, al Govern des del 2009, les divisions internes es van fer paleses des del principi d’any arran de la implicació del seu secretari general, Ichiro Ozawa, en un escàndol relacionat amb el finançament del partit. Ozawa no va ser acusat formalment de cap delicte, però les exigències de dimissió per part de l’oposició van motivar que alguns dels seus companys es mostressin a favor de la seva renúncia al càrrec. Molt més determinant per a la unitat del partit va ser, però, la dimissió al juny del primer ministre, Yukio Hatoyama. Com els seus predecessors recents, Hatoyama va patir una ràpida caiguda de popularitat i no va arribar a complir un any en el càrrec. La seva dimissió va comportar també la d’Ozawa de la secretaria general del partit. El nou primer ministre, Naoto Kan, tampoc no ho va tenir gens fàcil. A més de fer front a les crítiques de l’oposició, Kan es va haver d’enfrontar al desafiament del mateix Ozawa, que va tractar de prendre-li sense èxit la presidència del partit en les eleccions internes del setembre. Pel que fa al Partit Democràtic Liberal, la seva desfeta als comicis de l’any 2009, després de diverses dècades al poder va motivar que en marxessin alguns dels seus membres més antics, així com l’escissió d’alguns petits grups.
L’àmbit econòmic tampoc no va estar exempt de dificultats. Els pressupostos anuals que es van aprovar al principi d’any van posar l’accent en les mesures fiscals de tipus expansiu, però aquestes no van aconseguir reactivar l’economia. En part com a resposta a aquest fet, el Banc del Japó va anunciar a mitjan any una reducció dels tipus d’interès a zero. Aquesta decisió i les fortes inversions empresarials van permetre que el país assolís una taxa de creixement anual propera al 4,5%. Amb tot, a mitjan any la República Popular Xinesa va superar l’economia nipona, que per primera vegada des de l’any 1968 va perdre la segona posició del rànquing mundial.
Finalment, pel que fa a les relacions internacionals del país, les protestes d’alguns països i de nombroses organitzacions no governamentals van marcar l’any per la decisió japonesa de continuar pescant balenes i per les tensions al voltant de les bases militars nord-americanes en territori nipó. La voluntat del Govern del Japó de trobar una solució de consens a la reubicació de la base de Futenma no en va satisfer els detractors, i la lentitud en la presa de decisions va fer que el Partit Social Democràtic sortís del Govern de coalició. El 2010 també va ser testimoni de la visita del primer ministre nipó al Vietnam, en la qual va signar un acord per a la construcció de 2 centrals nuclears d’ús civil, i de la celebració a Nagoya de la 10a conferència bianual de la Convenció de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica, en la qual es va signar un important acord en l’àmbit de la recerca genètica.