La feblesa de l’economia nipona durant l’any 2014 va accentuar l’escepticisme envers les mesures fiscals i monetàries impulsades pel primer ministre conservador, Shinzo Abe, al poder des del desembre del 2012. Al juny, l’economia es va desplomar el 7,1%, la caiguda més forta de l’activitat des del 2009, després que l’executiu apugés l’impost sobre el consum del 5% al 8%. Si bé la mesura va anar acompanyada d’un increment dels salaris i de la despesa pública, tant el consum privat com el nivell d’inversió van tenir un marcat descens. Al seu torn, la divisa es va situar al nivell més baix des del 1998, fruit de la injecció a l’economia de l’equivalent del 30% del PIB en dos anys. La feblesa del ien va encarir encara més les importacions energètiques, a l’alça des del tancament de diverses centrals nuclears pels efectes del tsunami del 2011. Per això, tot i l’oposició de la població local, el Govern va anunciar la reobertura de dos reactors de la planta nuclear de Sendai i la recuperació de la planta de Fukushima, en el marc de l’estratègia governamental per a reduir el dèficit de la balança comercial japonesa i l’enorme dependència energètica del país.
El curs polític 2014-15 es va iniciar amb els fets causats per l’erupció del volcà Ontake, que va provocar 46 morts i 45 desapareguts. Coincidint amb aquesta crisi, Shinzo Abe va fer el primer canvi de govern en dos anys de legislatura, en un intent de recuperar la confiança dels ciutadans i donar un impuls polític a les últimes mesures (“Abenomics”) previstes, orientades a flexibilitzar la rígida economia del país. Abe va mantenir els ministres en les carteres clau i va incloure cinc dones al nou gabinet, apostant, així, per més presència femenina en posicions de responsabilitat. Tanmateix, els esforços del Govern per mostrar una imatge diligent i ferma contra la corrupció es van veure eclipsats per la presumpta implicació de les ministres de Justícia i Indústria i Comerç en casos de malversació de fons, fet que les va forçar a dimitir. Al novembre, el Banc del Japó va anunciar noves mesures expansives per a evitar la deflació, i Abe va marcar com a objectius reduir l’impost de societats del 35% al 30%, mesura àmpliament reclamada per les pimes, i reflotar les negociacions de l’acord Transpacífic, fins aleshores aturades per la resistència del Japó a liberalitzar el sector agrícola. Tanmateix, l’any es va tancar amb recessió tècnica, amb una contracció del PIB entre els mesos de juliol i setembre de l’1,6% respecte al mateix període de l’any anterior.
En l’àmbit de les relacions internacionals, l’executiu va remarcar, de forma insistent, la necessitat de reinterpretar la Constitució pacifista del 1947 per a fer front a les cada cop més enèrgiques reivindicacions territorials de la Xina i refermar el paper del Japó a la regió de l’Àsia-Pacífic. Sota aquesta premissa, el Partit Liberal Demòcrata (PLD) va incrementar el 2,2% la despesa militar, va obrir la possibilitat que les tropes japoneses participessin en operacions de pau internacionals i va suavitzar les limitacions existents de l’exportació d’armes, amb el suport del seu aliat, Komeito. El gir militarista del Govern nipó va fer saltar les alarmes a Corea del Sud, que va mantenir suspeses les seves relacions al més alt nivell. La Xina, en canvi, va fer un tímid acostament, i Shinzo Abe i Xi Jinping es van trobar a la cimera de Cooperació Econòmica de l’Àsia-Pacífic, celebrada a Pequín al mes de novembre. Ambdós mandataris es van comprometre a desbloquejar les converses sobre la sobirania de les illes Senkaku, Diaoyu per als xinesos. Abe, amb el suport més baix del seu mandat, un 53%, va decidir convocar eleccions anticipades poc després. S’evitava, així, una nova pujada de l’IVA, mesura que perjudicaria els interessos electorals del PLD amb vista a les ajustades eleccions regionals de l’abril del 2015.