Shinzo Abe va iniciar la seva segona legislatura com a primer ministre reforçat pels bons resultats obtinguts a les eleccions anticipades del desembre del 2014. La victòria del Partit Liberal Demòcrata (PLD) va permetre que l'executiu, en coalició amb Komeito, obtingués una àmplia majoria parlamentària, amb 326 escons dels 480 a la cambra baixa. A la pràctica, Abe va interpretar la seva reelecció, només dos anys després d'haver arribat al poder, com un aval majoritari de l'opinió pública a les mesures fiscals i monetàries de tipus keynesià impulsades pel seu executiu, les anomenades Abenomics, així com una revàlida al seu tomb nacionalista en política exterior.
Al gener, la Dieta (Parlament japonès) va aprovar el pressupost de Defensa més alt de la seva història, amb 42.000 milions de dòlars, el 5% del pressupost nacional i el 2,8% superior respecte de l'any anterior. Poc després, l'executiu va fer front a la seva primera crisi de l'any en matèria de seguretat, amb l'assassinat de dos periodistes japonesos en mans de l'Estat Islàmic, i l'executiu va impulsar una nova política de defensa. Així, en aquest context, al setembre, la cambra alta va donar el vistiplau definitiu a un paquet de mesures que havien de permetre a les tropes japoneses combatre fora del seu territori per primer cop des del final de la Segona Guerra Mundial, en missions de pau o en defensa d'aliats. La tramitació de la nova llei va topar amb un clima polític enrarit i manifestacions davant del Parlament; només el 40% de l'opinió pública, segons diverses enquestes, aprovava aquesta iniciativa. D'altra banda, la reobertura de plantes nuclears, quatre anys després del desastre de Fukushima, també va generar tensions. A l'octubre, coincidint amb la posada en funcionament del segon reactor de la planta nuclear de Sendai, el Govern va reconèixer el primer cas de càncer relacionat amb l'accident nuclear del 2011. En un altre ordre de coses, la tardor va estar marcada per un increment de la pressió policial sobre la Yakuza, després de l'escissió de la seva facció majoritària, Yamaguchi-gumi, i el temor d'una guerra interna.
En l'àmbit de les relacions internacionals, l'allunyament del pacifisme consagrat a la Constitució del 1947 i les diferències en la percepció dels actes comesos per l'exèrcit nipó durant la Segona Guerra Mundial van seguir sent el gran obstacle per a normalitzar les relacions amb els veïns immediats del Japó: la Xina i Corea del Sud. Al llarg de l'any, el règim xinès es va mostrar incòmode en referència als homenatges del Japó als caiguts a la guerra i van advertir que la nova política de defensa posava en risc la seguretat de la regió. Al seu torn, l'executiu sud-coreà va mantenir la seva fredor diplomàtica per la negativa de Tòquio a demanar perdó i oferir compensacions per l'ús sistemàtic de dones coreanes com a esclaves sexuals per l'exèrcit durant la colonització nipona. A més, el conflicte territorial va continuar enquistat. El 2015, van restar sota disputa sinojaponesa les illes Senkaku/Diaoyu, i el Japó va mantenir ferma la reclamació sobre les illes de Takeshima, que estan sota jurisdicció sud-coreana des del 1952.
La tensió, però, va deixar pas a gestos conciliadors, i al novembre es va produir una trobada històrica entre Abe i els seus homòlegs Xi Jinping i Park Geun-hye per a acordar l'impuls d'un tractat de lliure comerç a tres bandes, conscients de l'enorme interdependència econòmica dels seus països. Al desembre, el Japó va pactar amb Corea del Sud la creació d'un fons de compensació per a les anomenades "dones de confort" encara supervivents i les seves famílies. Pel que fa a les relacions amb Rússia, la cancel·lació d'una reunió bilateral per Vladímir Putin va deixar en suspens qualsevol possibilitat de negociació amb Moscou per la sobirania sobre les illes Kurils.
En matèria econòmica, l'alentiment de l'economia xinesa durant l'any va posar el Japó al límit de la recessió. A l'agost, les exportacions japoneses cap a la Xina, el seu principal aliat comercial, es van reduir sensiblement per la devaluació del iuan en tres trams. La inflació, a més, va caure un 0,1%, marcada per la debilitat de la demanda interna i la caiguda dels preus del petroli i les matèries primeres. Al setembre, Abe va anunciar, poc després de ser reelegit líder del PLD fins l'any 2016, l'inici d'una segona fase per a les Abenomics, destinada a augmentar el PIB en 5.000 milions de dòlars. L'estratègia incloïa ajudes per a la conciliació familiar i per a la gent gran, així com una reforma del sistema de seguretat social. L'objectiu era mantenir la població del país en 100 milions de persones, estimulant la taxa de natalitat i evitant la sortida del mercat laboral de milers de persones per cuidar els familiars.
Al final d'any, Abe va dur a terme una remodelació del seu gabinet, amb canvis a la meitat dels 19 ministeris, encara que va mantenir els ministres clau, els d'Economia, Finances i Exteriors. La reforma va anar orientada precisament a donar un segon impuls a l'agenda econòmica del PLD i a aplicar l'Acord Transpacífic, recentment pactat amb els Estats Units i 11 països més. L'any 2015 va tancar amb un creixement de l'1,5% i un deute públic del 242% del PIB.