Discurs del president Barack Obama (dreta) a la base militar de Pearl Harbor (Hawaii), el 27 de desembre, en ocasió de la visita del primer ministre japonès, Shinzo Abe, per a commemorar el 75è aniversari del bombardeig a la base, que va determinar l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial
© Defense.gov / Jay Chu
Shinzo Abe va veure reforçat el seu lideratge com a primer ministre gràcies als bons resultats obtinguts en les eleccions parcials a la cambra alta de la Dieta Nacional. La victòria del Partit Liberal Demòcrata (PLD), al juliol, va permetre que l’executiu, en coalició amb Komeito, obtingués una àmplia majoria parlamentària, amb 146 de 242 escons. Abe, que també disposava de majoria absoluta a la cambra baixa i gaudia d’una aprovació de l’opinió pública del 60%, va centrar els seus esforços a donar un últim impuls al seu programa de reformes fiscals i monetàries per a treure el Japó de l’estancament econòmic i assolir una reforma de la Constitució pacifista del 1947.
En l’àmbit econòmic, Abe va anunciar un nou paquet d’inversió de 94.000 milions de dòlars destinats a la construcció d’infraestructures per afavorir l’exportació de productes agrícoles i l’arribada de turistes, a través de l’emissió de deute públic, que va arribar a un preocupant 220% del PIB. Igualment, el Govern va decidir posposar un nou augment de l’IVA, tement que afectés de manera greu el consum intern del país i, al novembre, va instar els líders del món empresarial a apujar els salaris de cara a la primavera per ajudar a lluitar contra la deflació i estimular el creixement. La situació econòmica del país, juntament amb el dèbil creixement mundial, la caiguda del preu del petroli, la desacceleració xinesa, el Brexiti l’enfortiment del ien, va fer minvar les esperances de recuperació, i el Japó va experimentar un tímid creixement del 0,7%. Per això, el Banc Central del Japó va acabar posposant el seu objectiu d’inflació del 2% per a l’any 2019 i va dur a terme baixades successives dels tipus d’interès, fins a arribar a nivells negatius.
A l’agost, l’emperador Akihito, al tron des de la fi de la Segona Guerra Mundial i símbol del pacifisme japonès, va anunciar la seva voluntat d’abdicar. Aquest era un escenari que no estava previst en la llei que regula la casa imperial japonesa, però una comissió d’experts va establir el 2018 com a possible data per a la renúncia de l’emperador. Anteriorment, al març, van entrar en vigor les noves lleis de seguretat que permeten, entre d’altres, la possibilitat que les forces armades actuïn fora del seu territori en ajuda d’un aliat. Per a acabar de donar cobertura a aquest tomb militarista, Abe va buscar un acord per a esmenar l’article 9 de la Constitució, que estableix la renúncia explícita del Japó a fer la guerra. Tanmateix, la pressió de l’opinió pública, que es mantenia majoritàriament favorable a respectar el text original de la Carta Magna, va frenar qualsevol avenç en la matèria. En aquest context, al desembre, Shinzo Abe va visitar Pearl Harbor, on, davant de l’encara president nord-americà, Barack Obama, va presentar els seus respectes a les víctimes de l’atac japonès durant la Segona Guerra Mundial i va pronunciar un discurs pacifista. L’any 2016 també va oferir una imatge insòlita, amb la visita de Barack Obama a Hiroshima, la primera d’un mandatari nord-americà des de l’atac nuclear del 1945.
Tot i aquest apropament a l’Administració Obama, al novembre, Shinzo Abe va ser dels primers a felicitar i parlar amb el nou president electe dels Estats Units, Donald Trump. Pel que fa a les relacions amb la Xina, van estar marcades per la vigilància mútua, per la creixent presència militar xinesa a la mar de la Xina Meridional. Al novembre, dos mesos després d’una breu trobada entre Shinzo Abe i Xi Jinping durant la cimera de la Cooperació Econòmica de l’Àsia-Pacífic (APEC, per les sigles en anglès), a Lima, el Japó va afirmar que reforçaria la vigilància marítima de la zona, amb operacions conjuntes amb els Estats Units, i va expressar la seva voluntat de cooperar en matèria militar amb el Vietnam i amb les Filipines del nou president Duterte, que al novembre va ser a Tòquio en visita oficial. En aquest context, marcat per la recerca de nous equilibris regionals, el Japó va dur a terme un apropament a l’Índia, amb qui al novembre va signar un acord de cooperació nuclear civil. En un altre ordre de coses, el Japó va endurir el seu discurs contra Corea del Nord, després que, a l’agost, el règim de Pyongyang disparés un míssil submarí cap al mar del Japó. Pel que fa a les relacions amb Corea del Sud, el Japó va mantenir certa distància amb el Govern de Park Geun-hye, afectada per una espiral d’escàndols de corrupció i tràfic d’influències. Amb tot, el Japó es va mostrar disposat a seguir explorant compensacions pel dany sistemàtic causat per la violació massiva de dones comesa per soldats nipons a Corea del Sud i la Xina durant l’ocupació japonesa. Finalment, Abe es va reunir al final d’any amb el president rus, Vladímir Putin, per a enfortir la cooperació en el sector del gas i el petroli i continuar les converses sobre el futur de les illes Kurils, sota control rus des de la Segona Guerra Mundial.