A l’abril, el primer ministre japonès Shinzo Abe va tancar un acord amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, sobre les disputades illes Kurils
© President of Russia
A l’octubre, es van celebrar eleccions legislatives anticipades, convocades estratègicament pel Govern del conservador primer ministre Shinzo Abe. El Partit Liberal Demòcrata (PLD) va buscar ampliar la majoria en un moment en què Abe recuperava alts índexs de popularitat. Amb l’atomització de l’oposició centre-esquerrana i una participació molt baixa, el PLD i el seu aliat Nou Komeito van obtenir 313 escons, del total de 465. Es va arribar així als dos terços del Parlament necessaris per a tirar endavant una històrica reforma de la Constitució pacifista del 1947, a fi de permetre a l’exèrcit intervenir en missions militars fora del territori nipó. Amb tot, els resultats de Shinzo Abe també van premiar diversos èxits econòmics, com la millora de les dades d’ocupació, afavorides més aviat pel bon comportament de les exportacions davant un ien afeblit que pels incentius introduïts en les polítiques aplicades des del 2012, les anomenades Abenomics. Forçat al llarg de l’any a fer canvis al Govern pels escàndols de corrupció, amb aquesta nova majoria Abe podrà impulsar mesures impopulars, com la recuperació de l’energia nuclear o l’augment dels impostos sobre el consum. L’únic desafiament al Govern, el Partit de l’Esperança de Yuriko Koike, exdiputada i ministra del PLD, va quedar en tercera posició.
El Japó va estar sota el punt de mira de Pyongyang durant tot l’any, amb el llançament constant de míssils d’abast mitjà cap al mar del Japó, la majoria dels quals van caure en zona econòmica exclusiva japonesa. Al juliol, Corea del Nord va llançar un altre míssil balístic intercontinental i, al setembre, van saltar totes les alarmes quan un míssil balístic d’abast mitjà va sobrevolar l’illa japonesa d’Hokkaido i va caure al Pacífic Nord, cosa que va ser interpretada com la resposta de Pyongyang a la dura bateria de sancions aprovada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Shinzo Abe va mostrar sintonia en matèria militar amb Donald Trump, amb el qual va pactar un seguit de mesures contra el règim de Pyongyang, que es van consolidar en una reunió al febrer a la Casa Blanca i una al novembre a Tòquio. També es va mostrar disposat a explorar noves vies de col·laboració comercial per a frenar el creixement de la Xina. Al seu torn, però, el Govern va oferir una mà estesa a la Xina per a millorar les relacions, sempre tenses, per les disputes territorials al sud del mar de la Xina i la posició del gegant asiàtic vers el desafiament de Corea del Nord. Així, Abe va afirmar que el Japó prendria part en el projecte de recuperació de la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda i que consideraria unir-se al Banc d’Inversió en Infraestructures, liderat per la Xina. Pel que fa a les relacions amb Corea del Sud, Shinzo Abe es va apropar al nou president Moon Jae-in, encara que hi va haver discrepàncies pel que fa a la qüestió de les anomenades “dones de confort”. Abe es va negar en rotund a acceptar la revisió de l’acord assolit amb l’expresidenta Park Geun-hye l’any 2015 que preveia mesures de reparació per a les persones que van patir la violació sistemàtica per part de soldats nipons en l’ocupació durant la Segona Guerra Mundial. A l’abril, Shinzo Abe va tancar un acord amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, sobre les disputades illes Kurils. L’arxipèlag quedaria sota control rus, però es permetria una explotació econòmica conjunta en matèria d’activitat pesquera.
El 2017, el PIB del Japó va experimentar un creixement de l’1,4%, a causa de l’augment del comerç internacional amb la resta de països asiàtics i l’impuls de diversos estímuls fiscals. La inflació va arribar a l’1% al final d’any, per una nova política monetària expansiva del Banc del Japó.