Shinzo Abe, primer ministre del Japó des del 2012, va consolidar el seu lideratge reforçat per una àmplia majoria obtinguda en les eleccions legislatives del 2017, per l’estabilitat de la seva aliança amb el seu soci de coalició, el Nou Komeito, i per la seva reelecció, al setembre, com a president del Partit Liberal Democràtic (PLD). En aquest context, l’executiu va anunciar l’inici de l’última fase de la seva proposta econòmica, les anomenades Abenomics, que fins a la data havien inclòs estímuls fiscals, modestes reformes estructurals i una política monetària orientada a escapar de la deflació. Així, a la tardor, l’executiu va anunciar un increment de l’IVA i l’impuls d’una reforma del sistema de la Seguretat Social, en un país marcat per un pronunciat envelliment de la població. D’altra banda, l’any va estar guiat pel temor a una pèrdua de capacitat exportadora derivada d’un encariment del ien en un escenari de possible guerra comercial entre la Xina i els Estats Units. L’economia nipona va créixer un 1,1% durant l’any 2018.
En aquest context, Shinzo Abe va impulsar una agenda d’apropament a la Xina sense precedents. A l’octubre, en la primera visita estatal a Pequín per part d’un líder japonès després d’11 anys, Abe i el president xinès, Xi Jinping, van anunciar l’impuls de desenes de projectes d’infraestructura comuns sota el paraigua de la iniciativa Belt and Road. Aquesta aposta, però, no va afectar les relacions amb els Estats Units, que es van mantenir estables. D’altra banda, el Japó també va reforçar els vincles amb la Unió Europea, amb la signatura d’un acord, al juliol, que eliminava pràcticament tots els aranzels. Quant al conflicte amb Rússia per la sobirania de les illes Kurils, va quedar, un any més, sense resoldre, ja que Moscou es va negar a cedir-ne el control.
L’any va tancar amb la celebració de l’últim aniversari de l’emperador Akihito ocupant el tron, abans de formalitzar la seva abdicació en favor del príncep hereu, Naruhito, al llarg del 2019.