El rei Abdal·là II va cessar l’1 de febrer Samir al-Rifaï com a primer ministre i va encarregar a Maruf al-Bakhit, primer ministre del 2005 al 2007 i exgeneral conservador, la formació d’un nou gabinet i la presa de mesures concretes per a assolir reformes polítiques autèntiques. Seguint l’exemple de Tunísia, milers de jordans es van manifestar des del mes de gener per exigir la dimissió del Govern, mesures contra la carestia de vida i més obertura democràtica al país. En resposta, el Govern va anunciar subvencions dels productes alimentaris i el carburant, així com un augment dels salaris dels funcionaris. L’oposició va continuar exigint que els jordans puguin elegir directament el Govern, actualment nomenat pel rei. El 10 de febrer, el nou primer ministre va formar un govern que incloïa personalitats pròximes a l’oposició. La crisi va prosseguir entre el nou govern i el Front d’Acció Islàmica, vinculat als Germans Musulmans, que es van continuar manifestant, paral·lelament al moviment pro democràcia, i van exigir reformes constitucionals. El 14 de març, el Govern va aprovar la creació d’una comissió de diàleg per a esmenar la Llei electoral. Els islamistes van refusar participar en la comissió i van fer una crida, a l’abril, per manifestar-se per reclamar l’alliberament dels seus militants empresonats. A mitjan octubre, davant la continuació de les protestes i manifestacions, el rei va tornar a remodelar el Govern: va cessar al-Bakhit per la lentitud de les reformes i va nomenar primer ministre Awn al-Khasawneh, jutge del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia des de l’any 2000. En prendre possessió, Al-Khasawneh va llançar una oferta als Germans Musulmans per a participar en el Govern.