La situació al país es va veure cada cop més afectada pels conflictes a la regió. Al febrer, l'Estat Islàmic (EI) va executar brutalment el pilot jordà Muadh al-Kassasba, i també va matar dos ostatges japonesos i una nord-americana. Com a resposta, el Govern jordà va executar Ziad al-Karbulí, un dels caps d'Al-Qaida, i Sàjida al-Rixawí, que havia intentat cometre un atemptat suïcida, la llibertat de la qual l'EI havia demanat a canvi de la vida dels ciutadans japonesos; també va incrementar els atacs aeris contra l'EI a Síria i, al març, el país va participar en la coalició àrab liderada per l'Aràbia Saudita contra els rebels houthis del Iemen. Al juliol, Jordània va incrementar la seva col·laboració amb Israel, que va proveir el país amb 16 helicòpters Cobra per lluitar contra els insurgents de l'EI a les seves fronteres amb Síria i l'Iraq.
La repressió de l'oposició va continuar quan al febrer, Zakí Baní Ruixayd, segon cap dels Germans Musulmans a Jordània, va ser sentenciat a 18 mesos de presó per haver criticat a Facebook els Emirats Àrabs Units. En aquest sentit, al maig el rei Abdal·là va acceptar la dimissió del ministre de l'Interior, Hussayn al-Majalí, i el Govern va cessar el cap de la policia després de les denúncies de tortures a les presons i la brutal repressió policial de la revolta tribal a la ciutat de Maan.