Al febrer, Jordània va fer una nova crida urgent a la comunitat internacional per a sol·licitar més de 8.000 milions de dòlars per a poder gestionar el gran nombre de refugiats sirians –més de 600.000– que es trobaven al seu territori. El rei Abdal·là II va declarar que el país havia arribat a una situació de saturació i que no podia acollir més refugiats.
A l’abril, la policia va clausurar la seu dels Germans Musulmans a Amman, en un context de distanciament entre l’organització islamista i la monarquia, sorgit de la divisió interna en la confraria entre els partidaris de continuar vinculats als Germans Musulmans egipcis i els seguidors de l’escindida Societat dels Germans Musulmans.
El rei Abdal·là II va dissoldre la cambra baixa del Parlament al maig i va convocar noves eleccions parlamentàries per al setembre, en les quals els candidats progovernamentals –persones individuals amb connexions tribals o en el món dels negocis, ja que els partits polítics jordans encara són molt febles– van aconseguir la majoria d’escons, amb una participació del 37 % de l’electorat. La Coalició Nacional per a la Reforma (vinculada als Germans Musulmans) va aconseguir una presència de només 16 escons dels 130. Van ser les primeres eleccions parlamentàries pel sistema de representació proporcional des del 1989, després que al març s’aprovés de modificar el sistema electoral per tal de debilitar els partits islamistes.