Els efectes de l’onada de refugiats sirians i l’activitat gihadista es van fer sentir al país. De fet, Jordània va decidir tancar la frontera amb Síria el 2016, com a rebuig a l’entrada de més refugiats, mentre que, al gener, almenys 11 persones van morir en un atac suïcida al camp de refugiats de Rabkan, on viuen uns 85.000 refugiats sirians.
En política interna, la repressió de les llibertats públiques va portar, al febrer, a la detenció de 20 activistes acusats de debilitar el règim a través de la xarxa social Facebook, des d’on havien condemnat la corrupció del Govern i la manca de transparència. D’aquests activistes, 8 van ser alliberats i la resta van romandre empresonats. L’enduriment del règim va quedar palès quan, al març, el Govern va executar 15 persones sentenciades com a culpables d’actes de terrorisme o assalt sexual, posant punt final a la política contrària a la pena de mort del rei Abdal·là.
En política exterior, al juliol, Israel va retirar part del personal de l’ambaixada a Amman després que un guàrdia de seguretat matés dos ciutadans jordans. D’altra banda, a l’agost, Jordània i l’Iraq van reobrir el principal pas fronterer entre els dos països per primera vegada en dos anys.